La Vanguardia (Català-1ª edició)
Henry James, un altre pas de rosca
Amb motiu del centenari de la seva mort es reediten obres clau de l’escriptor
Va ser, la major part de la seva vida, un expatriat a Europa. Malgrat la seva condició d’americà nascut a Nova York el 1842, Henry James, mestre on els hi hagi del retrat psicològic, sentia que la seva personalitat era una barreja resultant dels seus anys de residència a París i, després, a Londres. Presència imprescindible de la vida social d’aquestes dues ciutats, malgrat que no va aconseguir gaires diners amb els seus llibres, sempre va formar part del cercle d’escollits. Va arribar a dir que la major part de les seves històries les havia gestat “en reunions i festes de l’alta societat”. El 1898 es va mudar a Lamb House, a Sussex.
Es va nacionalitzar britànic el 1915 com a protesta per la no-intervenció del seu país a la Primera Guerra Mundial a favor dels aliats. Moria l’any següent. Era el 29 de febrer del 1916 i tenia 74 anys. Es com- pleix, docs, el centenari de la mort d’un dels autors clau del que es va donar a conèixer com a “literatura transatlàntica”.
Amb motiu d’aquest centenari Alba Editorial reedita tres de les seves obres – El eco, Los papeles de Aspern i El americano– i ofereix una novetat, nova traducció de Las alas de la paloma. En aquestes i altres de les seves obres conviuen els personatges del Vell Món –sofisticats, corruptors, amb innata capacitat de seducció– i els del Nou Món, gent sovint directa, més oberta però també innocent per no dir desinformada. Arriba a definir els nordamericans com a perfectes ignorants de la història i la cultura europees. “Els arbres vells tenen branques tortes, les cases velles tenen esquerdes curioses, les velles estirps tenen secrets rars. Recordi que tenim vuit-cents anys!” adver- teix el germà petit de la passiva Madame de Cintré a El americano.
I no només Alba publica James. Libros del Asteroide acaba de publicar el seu clàssic Un altre pas de rosca amb el títol de La vuelta del torno. Penguin Clásicos publica els seus Fantasmas. Cátedra edita Lo que sabía Maisie i Navona ha recuperat Los papeles de Aspern. Per què ara Henry James? “D’ell ens agraden dues coses que no creiem que hagin passat de moda –detalla Luis Magrinyà des d’Alba– i en què és possible que no hagi estat superat. La primera, l’habilitat i inventiva per a la trama, que sempre segueix rumbs incerts, sorprenents, i convida el lector a preguntar-se coses, comprometent-lo molts cops”. La segona raó que apunta Magrinyà, especialitzat a recuperar clàssics, per tornar a James és “una cosa per la qual és justament reconegut: el treball amb el punt de vista, que va
“El que li interessa és el drama psicològic, el dolor o l’epifania; d’aquí ve que faciliti versions al cinema”
portar a extrems de refinament de vegades embogits, però sempre enlluernadors”.
A James li interessa el drama intern, psicològic –el seu germà era psicòleg–, el dolor dels personatges o l’epifania. Per això les seves obres han propiciat múltiples adaptacions al cinema. Ens ha regalat Les bostonianes i La copa daurada, dirigides per James Ivory o Washington Square –adaptació de la novel·la
homònima– i Suspense. Les bostonianes també tenen aquest 2016 el seu particular aniversari: en fan 130. Va aparèixer primer com a serial a The Century Ma
gazine i finalment, com a llibre. Tragicomèdia agredolça ofereix un triangle singular: Basil Ransom (un conservador del Mississipí), Olive (cosina de Basil i fervent feminista de Boston) i Verena (bonica protegida d’Olive al moviment feminista). La trama, perfectament transportable en el temps, barreja sentiments i intrigues polítiques, activistes i periodistes.
Entre els seus personatges preferits mai hi falta aquesta dama de l’alta societat amb vel·leïtats intel·lectuals, un amor impossible o una relació a distància. Els seus biògrafs insisteixen a descriure Henry James com un home que tafanejava en l’amor, escèptic pel que fa a certa moral, sexualment indefinit i precís observador de la societat victoriana. Crític literari i teatral li encantava el gènere epistolar i va intercanviar correspondència –lletra obedient, inclinada– amb coetanis com ara Stevenson o Conrad.