La Vanguardia (Català-1ª edició)
La cultura inunda València
Amb el canvi de signe polític es multipliquen les propostes a la ciutat, ja siguin d’art, teatre, música, disseny o edició de llibres
Uns ho defineixen com a “esclat”; altres, com a “revolució”. Es tracta de la vigorosa manifestació cultural que s’està evidenciant a València, en tots els àmbits. Des de l’organització d’esdeveniments culturals populars, festivals urbans d’art o musicals, l’activitat museística de qualitat, la recuperació d’espais teatrals, la creació de fòrums de debat i reflexió i l’edició de llibres, principalment en valencià, fins a programacions exquisides en àmbits com el cinema, el disseny, la moda o la gastronomia.
El jove historiador i editor de Drassana Llibres Vicent Baydal subratlla que “és una realitat que es va començar a gestar fa dos o tres anys, just abans del canvi polític, o que potser l’ha acompanyat, cosa que confirma un cert canvi en la societat valenciana”. I ningú no dubta que la caiguda del PP a les institucions valencianes i l’ascens de l’esquerra valencianista ha afavorit que aquest moviment cultural s’hagi instal·lat a la ciutat amb una forta penetració urbana, especialment als barris.
El periodista Eugenio Viñas, redactor en cap de Cultura de Valencia Plaza, és un dels impulsors de València Vibrant, un important fòrum de la societat civil valenciana per al debat sobre la ciutat i la creació cultural. Viñas raona que hi ha molt de “reacció” de la gent de la cultura valenciana “al fracàs del regalim de milions als grans esdeveniments, principalment esportius com la fórmula 1 i l’Open de tennis, i gairebé res a la cultura”. Com Bay- dal,p renco mar eferènciaels dos últims anys del govern del PP i un fet que, a parer seu, és determinant: el tancament d’ RTVV, el novembre del 2013. “Allò va ser un xoc que se sumava al xoc cultural pel debilitament de manifestacions com la Mostra de València, de museus com l’IVAM, la indústria editorial i els atacs al valencià”. “Molts professionals van haver d’emigrar, i mentrestant s’instal·lava el mantra que València era la ciutat de la corrupció; molta gent va dir prou”.
Un altre aspecte fonamental d’aquesta “revolució” és que ha sorgit de la societat civil, al marge dele si ns ti tucions. D’ alg una manera, el PP, amb una única gran aposta perla cultura que vas erl’ Òp era del Palau de les Arts, va forçar que fos així. Quan el mes de maig passat es va concretar el canvi de color política le si ns ti tucions,d el adre ta a l’esquerra, la major part d’aquest moviment ja estava en marxa.
És el cas dels festivals urbans com Cabanyal Íntim (teatre), Intramurs (art urbà i d’acció al centre de València), Russafa Escènica (teatre i dansa), Benimaclet Confusión (art), La Cabina (l’únic festival de migmetratg es delmón ), Cinema Jove (cinema), MUV! Música Urbana (música pop), Ciutat Vella Oberta (art), Districte 008 (multidisciplinari) o Russafart (art). I és cert que el canvi polític ha permès, per exemple, recuperar espais com el teatre El Musical, gestionat per l’Ajuntament.
Baydal raona els factors socioculturals que han permès aquest canvi a la ciutat. “D’una banda, el procés de formació, maduració i modernització de la societat valenciana durant les últimes dècades, i, de l’altra, la incorporació, amb dificultats enormes, del valencià no noméscom al lengua de carrer, sinócom al lengua de la cultura ”. El cas de les editorials n’és un clar exemple. A les clàssiques Bromera o Tres i Quatre, s’han sumat altres companyies més joves com Drassana Llibres o també Sembra Llibres, que dirigeix Joan Carles Girbés. O a la “moguda” de música en valencià, amb desenes de grups i solistes en actiu, festivals i difusió d’aquesta música en xarxes socials. Aquest editor adverteix de com aquest explosió de cultura ha anat en paral·lel al creixement del valencianisme polític. Tot i això, s’alerta del risc que la falta de suport institucional i de grans inversors dificulti la continuïtat d’aquesta febre de la cultura a València. La Generalitat Valenciana encara no ha definit la seva nova política cultural, encara que tot apunta que es donarà su porta aquestssectors. “Necessitem, a més a més, un ecosistema comunicatiu propi per garantir l’èxit d’aquest moviment cultural que inunda no només València, sinó tot el País Valencià”, afegeix Baydal. El president Ximo Puig s’ha compromès a reobrir RTVV abans del 2017.
El valencià és la llengua vehicular de noves iniciatives després d’anys de menysteniment del PP