L’últim emperador

Un missatger arriba a palau amb la notícia que els bàrbars estan a punt d’envair Roma però l’emperador Ròmul no té temps per a nimietats. A ell, el que de veritat li agrada i el que li ocupa la vida, és la cria de gallines. L’imperi està en tal estat d’abandonament i de descomposició que no es pot pagar als funcionaris i que s’ha de malvendre l’art. El col·lapse és imminent. Però potser Ròmul, l’últim emperador romà, no és un boig... sinó més aviat un visionari. És Ròmul, el Gran, una tragicomèdia de Friedrich Dürrenmatt farci- da d’ironia i àcida crítica sobre el poder i que ara torna a la cartellera catalana –Carles Alfaro la va dirigir fa anys al TNC– a càrrec de la jove companyia Els McGregor i al teatre Tantarantana.

Dirigida per l’actriu Marta Domingo, que debuta en la direcció professional, i protagonitzada per Oriol Guinart com el nihilista i passiu emperador que decideix no regnar malgrat la desesperació dels seus ministres, Friedrich Dürrenmatt proposa a la seva peça que en realitat Ròmul –que històricament no va ser aquest adult que va regnar vint anys que retrata l’obra, sinó només un adolescent que va durar tan sols un any al tron– no és un guillat extra- vagant sinó un savi que té planejat des que va prendre el poder posar fi a un imperi que considera corrupte, violent, tirà, tacat de sang i inhumà.

La directora debutant assenyala que l’autor parteix d’un fet històric per oferir una veritat construïda a partir de petites desviacions i servida des de la comèdia. “L’obra parla del final d’un món ja inert per l’home i de la necessitat de generar noves vies de construcció social, política i econòmica des d’una honestedat regeneradora. Parla que potser és necessari deixar que tot caigui per poder canviar, per poder començar de nou. Per poder ser millors”, conclou Domingo.

ARXIU Els deu actors que donen vida a Ròmul, el Gran, amb Oriol Guinart al centre