La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aràbia vol treure a borsa el gegant Aramco en plena crisi del petroli
L’Ibex tanca la pitjor arrencada de l’any de la història amb una caiguda del 6,65%
L’Aràbia Saudita planeja treure a borsa una part del capital d’Aramco, l’empresa pública que gestiona els pous petrolífers del país, les refineries i multitud de negocis més –com una part de la Sanitat del regne–, en un intent per aconseguir ingressos amb què fer front als forts desequilibris de la seva economia. “La proposta va en línia amb l’estratègia de reformes iniciada pel país, que inclou privatitzacions en diversos sectors de l’economia i la desregulació de mercats”, va dir el Govern en un comunicat, un dia després que The Economist avancés el tema.
Ningú no sap què val Aramco, que és tingut pel propietari de reserves de cru més gran, amb uns 265.000 milions de barrils, el 15% dels que hi ha al món. Encara que les seves reserves, al contrari del que passa amb totes les petrolieres, no estan auditades. Partint de la base que les xifres conegudes fossin certes, fonts del mercat van assegurar ahir que Aramco podria valer 2,5 bilions de dòlars, uns 2,3 bilions d’euros. Gairebé cinc vegades la capitalització borsària d’Apple, l’empresa més valuosa del món.
En qualsevol cas –i encara que tardi mesos a materialitzar-se–, el que crida més l’atenció no és només l’operació en si sinó el moment en què s’ha fet pública, amb fortes caigudes a les borses, tensió en augment als països emergents per la depreciació de les seves divises i, sobretot, el continuat descens del preu del cru. Ahir, el Brent va arribar a caure per sota dels 33 dòlars el barril, la qual cosa castiga les petrolieres i els estats que viuen de les divises provinents del cru. El cru de l’OPEP –el càrtel dels productors que lidera l’Aràbia Saudita– està per sota dels 28 dòlars i continua caient.
El nou descens va espatllar una jornada borsària que va començar amb tots les mirades posades, una vegada més, en la Xina. Per primera vegada aquest any, la borsa –que va tancar el dia abans després de tot just 45 minuts d’activitat– podia caure més del 7%. Però no ho va fer. Va pujar un 2%, ajudada per l’intervencionisme del banc central del país per aturar la depreciació del iuan, en mínims de cinc anys. Ahir va pujar un 0,1% davant el dòlar. Paradoxalment, la caiguda anterior es va produir el mateix dia en què, en un comunicat, el Banc Popular de la Xina va anunciar la intenció de millorar el sistema de canvis del iuan i internacionalitzar la seva divisa. També va assenyalar que tenia l’objectiu d’aconseguir l’estabilitat de la moneda xinesa, així com la implementació de “polítiques monetàries prudents” que permetin crear un entorn financer i monetari “adequat”.
Avui això no existeix i els dubtes creixen. L’agència de qualificació creditícia Moody’s va advertir ahir que l’actual volatilitat de les borses xineses i la caiguda de la seva divisa estan posant a prova la “transparència i eficàcia” de les reformes econòmiques i financeres que estan desenvolupant les autoritats xine- ses. L’alentiment del creixement xinès és un fet, però encara no se’n sap l’abast ni l’impacte que pot tenir sobre la resta del món. Encara que hi ha alguns indicadors força significatius. Per exemple, Reuters citava ahir el de la revista de negocis xinesa Caixin, que indica que el volum total de mercaderies transportades per la xarxa nacional de ferrocarrils de la Xina va caure un 10,3% l’any passat, la caiguda anual més gran de la història.
En qualsevol cas, la llavor de la desconfiança ja ha germinat i les borses mundials poden donar-ne fe després de viure un dels pitjors començaments de l’any de la història. En el cas de l’Ibex, la constitució del qual da-
INTERVENCIONISME La Xina promet millorar el sistema canviari del iuan, però intervé per frenar-ne la caiguda VOLATILITAT SENSE FI Wall Street va pujar un 0,8% per la dada d’ocupació, però va tornar a retrocedir
ta del 1992, mai no havia caigut tant, un 6,65%, en les primeres cinc sessions. Ahir va afegir un 1,7% a les minvades dels dies anteriors, una baixada similar a la de les principals places europees, en què Frankfurt s’emporta la palma després de caure ahir un 1,3% i acabar la setmana més d’un 8,3% per sota del tancament del 2015.
Enmig del clima negatiu general, els Estats Units van donar nous motius per confiar, encara que sigui una mica, en l’economia. Ahir es va saber que el país va crear 292.000 llocs de treball al desembre, davant els 200.000 que esperaven els analistes. La taxa d’atur va romandre invariable en el 5% de la població activa, percentatge que se sol considerar com a equivalent a la plena ocupació.
Però les borses no ho van reflectir. Wall Street va continuar abonat a la volatilitat dels últims dies, que han portat el Dow Jones a retrocedir més d’un 5% l’any. Ahir, aquest índex va començar guanyant un 0,8%, després va caure un 0,5% i, després de canviar diverses vegades de signe, estava pràcticament pla una hora abans del tancament setmanal.