La Vanguardia (Català-1ª edició)
Uber porta a la fallida l’empresa de taxis més gran de San Francisco
Yellow Cab Co-Op es veu obligada a reestructurar-se per la pèrdua d’usuaris
Els taxis grocs han encès el llum vermell d’alerta. Avís per a navegants. San Francisco, la capital de la tecnologia, s’ha convertit en far per a altres ciutats en els temps d’Uber i Lyft, aplicacions que ofereixen un transport urbà més assequible.
La companyia Yellow Cab CoOp, la més important a la ciutat californiana, amb una flota d’unes 530 llicències, ha sol·licitat l’empara de la regulació de suspensió de pagaments o fallida. A gos flac, tot són puces, com es diria. A la fera competència digital s’hi sumen també els afers terrenals. L’empresa ha rebut demandes per les quals ha estat condemnada a pagar indemnitzacions a causa de col·lisions de trànsit. Sense anar més lluny, fa mig any que un tribunal va imposar-li el pagament de vuit milions de dòlars a un passatger que va patir una lesió cerebral i una paràlisi.
Recórrer a la fallida, mecanisme que Donald Trump, el candidat republicà a la presidència, ha reconegut que utilitza per fomentar la seva fortuna, no suposa que la companyia deixi d’operar.
No tenen plans de tancar, però sí d’emprendre una profunda reestructuració de l’empresa. Han de trobar la via per frenar l’increment del deute.
El problema més gran es troba, tot i això, en un element extern i incontrolable. La gent ha deixat d’utilitzar els taxis de la manera que ho feia abans. Uber, sobretot, ofereix una resposta més barata i fins i tot molt més convenient. “Uns cinc milions de clients utilitzen anualment els serveis de Yellow Cab”, va assenyalar la presidenta Pamela Martinez en una carta als accionista remesa el desembre passat i revelada pel San Francisco Examiner.
“Hem d’ampliar aquesta xifra i el nostre objectiu és recuperar usuaris perduts i guanyar-ne d’altres”, va afegir.
Una cosa porta l’altra. En la petició de fallida hi influeix el fet que els negocis de les apps signifiquen un repte en la pugna per captar passatgers, però també els millors conductors de les plantilles. Aquests, Uber i Lyft els atrauen amb flexibilitat d’horari i millors incentius. Menys gent al volant equival a menys guanys. “Hem d’aconseguir més amb menys”, va afirmar Martinez.
Uns 16.000 xofers es compten setmanalment a les files d’Uber, que juga a casa, al territori de Silicon Valley. Davant la seva disponibilitat, els taxistes “grocs” sempre han remarcat que ells se sotmeten a controls legals i criminals molt més rigorosos, ofereixen unes pòlisses d’assegurança més fiables i més coneixement
La tecnològica ja va fer que l’alcalde de Nova York fes marxa enrere després d’intentar limitar-ne l’expansió
dels carrers de San Francisco. Així deu ser, encara que les reclamacions per accidents han anat a l’alça.
Al sector hi ha la sospita que l’empresa Yellow Cab és la primera peça que cau en aquesta partida de dòmino. Moltes d’aquestes companyies han provat d’exercir pressió de cara a una protecció legislativa. Però Uber, una start-up valorada en uns 60.000 milions de dòlars, irromp com un rival difícil de doblegar. L’últim mes del 2015, coincidint amb la carta de Martinez en la qual anunciava el recurs a la suspensió de pagaments, les operacions d’Uber i Lyft van recaptar més de 3.000 milions.
La demostració del seu poder també s’ha palpat a Nova York. L’alcalde Bill de Blasio va intentar limitar el nombre de cotxes disponibles per operar sota el segell d’Uber. Al major no li va quedar més remei que fer marxa enrere amb l’excusa que havia d’encarregar un estudi. Aquests dies s’ha sabut que el consell municipal es planteja tirar endavant un document en el qual es descarta fixar cap límit. El lobby tecnològic pressiona en gran.