LA MISSA DELS GUAPOS

Aquesta ubicació mundana, sorollosa i capitalista, tabolaire i lasciva, li ha permès a St. Patrick’s Cathedral trencar tendència. Si l’arxidiòcesi de Nova York ha tancat desenes d’esglésies per falta d’assistència, aquesta basílica del carrer Mulberry registra plens almenys a una missa: els diumenges a les set del vespre.

Sorprèn aquesta massiva concurrència a hora tardana. Encara xoca més observar una altra diferència. Als bancs predomina la gent jove, d’entre els 20 i els 40 anys. Vesteixen que semblen sortits de les boutiques de l’entorn. Els quatre que passen el caixonet d’almoines s’han escapat d’un anunci de cosmètics o de la passarel·la. Diuen que és la congregació sexi. La dels guapos.

Tot va començar el 2009. El pare Jonathan Morris, destinat en l’actualitat al Bronx, va instaurar aquest servei nocturn per la demografia del barri i l’estil de vida de nombrosos residents. Va pensar que podien dormir fins tard els excessos del dissabte, gaudir d’un brunch mandrós i rematar el diumenge amb una missa redemptora. Va funcionar.

El seu successor, monsenyor Donald Sakano, va acollir la idea amb ímpetu. Les homilies les puntua amb referències a la cultura pop.

Després de la benedicció de comiat, va cap a la porta i saluda els assistents. –No t’havia vist per aquí... –És la primera vegada. –Espero que tornis. Fora, uns parlen i decideixen anar a fer una copa. Se’n van al Fanelli, un altre temple històric i laic on el feligrès ocasional ja havia conreat el ritu cerveser.