La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un català prop del tron
El saló del Tron és l’estança més important del Palau Reial. Com el seu nom indica, allotja els trons en els quals van seure alguns reis d’Espanya, però mai els dos últims. Dimecres, Felip va presidir-hi la celebració de la Pasqua Militar, i és on tenen lloc les cerimònies d’Estat més solemnes, com les recepcions del 12 d’octubre i les dels sopars de gala als mandataris estrangers. Per això va ser el marc triat per gravar el missatge de Nadal del rei Felip que es va emetre el 24 de desembre.
L’elecció ha tingut defensors i detractors. Acostumats que Joan Carles i també Felip, en el seu primer missatge nadalenc, parlessin des d’una sala de la Zarzuela, a alguns els va semblar que el saló del Tron era massa gran i que el Rei allà al mig, sol, en una butaca, oferia la sensació d’un cert desemparament. El que està clar és que la pretensió de la Zarzuela era emfatitzar el discurs del Rei per expressar, com va dir “amb dignitat i solemnitat”, la grandesa d’Espanya, però de vegades la grandesa està també en les coses petites.
El lloc central del saló l’ocupa el soli amb les dues butaques entapissades de vermell que s’han anat renovant al llarg dels segles. Els que ara reposen sobre la tarima, flanquejats per les estàtues de la justícia i la temprança i envoltats de quatre lleons de bronze, daten de fa trenta anys, quan es va dur a terme una restauració del saló respectant la decoració del temps de Carles III. Dels dos trons es van treure recentment els medallons, llaurats al capçal, que incloïen les efígies de Joan Carles i de Sofia, que ara han estat substituïdes per una corona. El més impactant del saló del Tron, a part dels seus revestiments de riques teles vermelles i les seves dotze consoles rococós amb els marcs de mirall, és la impressionant volta que acull el fresc pintat per l’artista venecià Giovanni Battista Tiepolo. Al centre de la composició se situa el tron espanyol, custodiat per Apol·lo i Minerva, així com per les al·legories de l’art de governar: la pau, la justícia, la virtut, l’abundància i la clemència. El detall més curiós és en la cornisa, en què una infinitat de figures representen les diverses identitats dels territoris que formaven la Corona d’Espanya al segle XVIII, des de les possessions d’ultramar fins al que alguns historiadors denominen antics regnes peninsulars. Catalunya està representada per la figura d’un home amb barretina i pipa amb un pic del Pirineu de fons. Doncs potser és que l’elecció del saló del Tron amagava un altre missatge.
UNA PATATA CALENTA
Ni la Zarzuela ni el Ministeri d’Exteriors no han dit ni piu, però tot indica que el viatge d’Estat dels Reis a l’Aràbia Saudita, anunciat unilateralment pels saudites, és una patata calenta sobre la qual el govern en funcions de Mariano Rajoy haurà de prendre una decisió ben aviat. No hi ha dubte que el recent viatge, considerat privat, de Joan Carles a l’Aràbia Saudita va ser, en realitat, una espècie de missió especial per aprofitar la bona relació de l’emèrit amb els AlSaud i calmar-ne els ànims pels retards en la construcció de la línia de l’AVE entre Jedah i la Meca que construeix un consorci espanyol. Joan Carles, per indicació del govern espanyol, va comprometre la presència del rei Felip i els saudites van anun- ciar el viatge, previst per al 16 de febrer. Ara, davant l’evidència que en la data assenyalada difícilment hi haurà nou govern del PP i davant la crisi generada per les execucions massives a Riad, la Zarzuela prefereix ajornar un viatge que pot comprometre la imatge del Rei.
EL PRÍNCEP JUBILAT
El 31 de desembre, la reina Margarida de Dinamarca va anunciar en el seu discurs de final d’any la jubilació del seu marit, el príncep Enric de Montzepat, de 81 anys, amb qui es va casar el 1967 i amb qui ha tingut dos fills: Frederic, el príncep hereu, i Joaquim, el número dos.
El príncep Enric ja feia algun temps que s’escapolia de les funcions públiques i protagonitzava, de tant en tant, alguna polèmica a compte de les seves declaracions, sempre extemporànies. Des de fa anys, sobretot arran que, després del seu casament amb Maria de Dinamarca, el príncep hereu va adquirir més protagonisme, el marit de la reina no oculta el seu disgust per haver passat a segon pla. El príncep Enric considera, i ho ha dit diverses vegades, que ell és el número dos del regne i no accepta que, per lògica constitucional, sigui el seu fill Frederic i no ell qui substitueixi la reina en les tasques de representació. Fa uns mesos, el marit de la reina Margarida es queixava que la seva nora, la princesa Maria, seria reina mentre que a ell se li havia negat el títol de rei. Potser ja va sent hora d’assolir la igualtat i, vist això, el millor seria que les dones que es casen amb prínceps hereus o amb reis tampoc no es converteixin en reines. Que siguin l’esposa del rei i punt.