La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Truman’ i ‘El camí més llarg...’, guanyadores dels Gaudí
Les dues guanyadores, ‘Truman’ i ‘El camí més llarg...’, tenen un gos com a eix vertebrador
El Gaudí per a la millor pel·lícula de producció catalana ha estat per a la intensa i emotiva El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez. La història que explica aquesta modesta pel·lícula en pressupost i gran en èxits, merescudament reconeguda ahir a la nit per la VIII edició dels Gaudí, es pot resumir així: un matí en Joel (Borja Espinosa) troba l’Elvis, el gos de la seva dona, moribund; potser per la seva culpa, i, amb el gos als braços, inicia un periple que el portarà de dolor en dolor...
L’Elvis, doncs, el gos, és un dels grans protagonistes del film, i un dels que més pateix –que no el gos: Sergi Pérez, el seu director, propietari de gossos ell mateix, assegura que no va patir durant el rodatge– en aquesta pel·lícula de dol.
El camí més llarg..., feta amb molt voluntarisme –al llarg de dos anys, en caps de setmana– i poc pressupost, aconsegueix el gran premi de la nit dels Gaudí.
Es diu que en aquests Gaudí que ahir a la nit van tenir lloc a l’auditori del Fòrum, a Barcelona, davant dos mil convidats, en una cerimònia, ningú no surt derrotat. Ni tan sols Rossy de Palma, que va conduir la gala amb un punt histèric i amb voluntat –no sempre aconseguida– de transgressió. Sobretot quan va fer servir un dildo negre –un consolador–, diuen veus expertes que no gaire gros, per parlar d’El rey de La Habana.
Però encara que ningú no perd, hi ha guanyadors, esclar. I ahir a la nit els guanyadors van ser, indirectament, els gossos. Perquè Truman, l’altra guanyadora de la vetllada, es diu així precisament, Truman, en honor a un gos: el gos que és un cop més al centre del drama. En Julián (Ricardo Darín, que no va assistir a la gala) i el seu amic Tomás (Javier Cámara), acompanyats del Truman, el gos, comparteixen al film quatre intensos dies en què la mort plana al fons de les seves aventures, que són en realitat una celebració de la vida.
En vista del palmarès dels Gaudí d’ahir a la nit, es pot dir que l’emotiva pel·lícula de Cesc Gay, també d’adéus com El camí mes llarg..., s’erigeix en la indiscutible guanyadora. En quantitat de guardons per descomptat. Sis estatuetes, ni més ni menys. Fins i tot podria dir-se: Truman arrasa.
Arrasa per nombre de premis. Però també pel reconeixement mediàtic d’aquests sis guardons aconseguits. El més destacat, el ja esmentat de millor pel·lícula en llengua no catalana, que es considera l’altra millor pel·lícula de la vetllada. Els Gaudí són així d’abundants. On altres premis, Oscar inclosos, només tenen una ”millor pel·lícula”, els Gaudí tenen dues categories.
Truman aconsegueix també el premi al millor director, millor guió (per a Cesc Gay i Tomàs Aragay) i millor protagonista masculí, per a l’argentí Ricardo Darín. A més, s’emporta els premis per als dos actors de repartiment: el femení, per a Dolores Fonzi, i el masculí per a Javier Cámara.
MÈRIT ‘El camí més llarg...’ es va fer amb molt poc pressupost, sovint en caps de setmana EL TOTAL ‘Truman’, de Cesc Gay, s’emporta el nombre més alt d’estatuetes importants
Totes les categories als Gaudí són importants, encara que també és cert que hi ha apartats –els anomenats artístics– que tenen més brillantor mediàtica que les altres, i els guardons artístics aconseguits per Truman són dels que brillen de debò.
El rey de La Habana, d’Agustí Villaronga, que sortia amb més nominacions, dotze en total, igual que Anacleto: agento secreto, va aconseguir ahir a la nit quatre dels dotze
premis a què optava: muntatge, música original, fotografia i vestua
ri. La mateixa Anacleto, de Javier Ruiz Caldera, se n’emporta quatre: direcció de producció, direcció artística, millor so i efectes especials. Laia Costa, que no va assistir a la cerimònia, va rebre el premi a la
millor intèrpret femenina per Vic
toria.
Rosa Maria Sardà va rebre un reconeixement durant la cerimònia amb el premi Gaudí d’Honor Miquel Porter, i de raons no en falten –potser en sobren– per a aquest reconeixement de la professió. Però la insigne actriu no va poder assistir a la cerimònia per qüestions de salut. Va recollir el guardó en nom seu, davant l’ovació de l’audiència dempeus, el seu fill Pol Mainat.
En vista del palmarès, i de les pel·lícules premiades ahir a la nit als Gaudí, un suggeriment: l’any que ve, un Gaudí per als gossos –o animals en general– dels films en competició.