La Vanguardia (Català-1ª edició)
Clinton i Trump inicien avui a Iowa la cursa cap a la presidència
Bloomberg, exalcalde de Nova York, estudia presentar-se com a candidat
Davenport (Iowa) Corresponsal A la façana de l’Adler Theater de Davenport, Iowa, s’anunciava un espectacle màgic: The Illusionists, però no es referia a la funció d’aquest saturday night, que prometia més màgia i il·lusionisme que el xou procedent de Broadway. Donald Trump, el candidat menys religiós dels que aspiren a la presi- dència dels Estats Units, feia una solemne professió de fe... en el fet que li donin suport els evangèlics d’Iowa, que representen el 47% dels votants republicans. Exercint com a testimoni, Jerry Falwell jr., el president de la Universitat Liberty, la principal universitat cristiana dels Estats Units, on els serveis religiosos són d’assistència obligada per als alumnes. Trump va proclamar un compromís solemne amb els feligresos en forma de vídeo penjat a Facebook: “La meva mare em va donar aquesta Bíblia fa molts anys. Aquesta és la seva lletra. Aquí va escriure el meu nom i la meva adreça, i és una cosa molt especial per a mi... Vull agrair als evangèlics el seu suport. Mai no els defraudaré”.
Trump, que s’ha casat tres vegades, no posa gaires pegues al matrimoni entre homosexuals ni a l’avortament, i fa poc va dir que mai no s’havia vist amb la necessitat de demanar perdó a Déu, centra la seva estratègia a conrear el vot dels evangèlics d’Iowa, perquè seran determinants al caucus que se cele- brarà aquesta nit, matinada de dimarts a Europa. En l’últim sondeig previ al caucus d’Iowa, Trump supera amb tot just cinc punts d’avantatge el seu rival ultraconservador i ultrareligiós Ted Cruz.
Aquesta és la raó de la sobtada conversió del magnat a qui, segons el Pew Research Center, els nordamericans consideren encara menys religiós que Bernie Sanders, el candidat esquerrà demòcrata, únic aspirant que no ha volgut utilitzar els sentiments religiosos en campanya.
Alguna cosa li deu haver promès Trump al president de la Universitat Liberty a canvi d’un suport tan oportú i difícil de justificar. Falwell va demanar a l’auditori de Davenport que resessin per la victòria de Trump i ho va justificar amb un exemple quotidià que va aconseguir uns aplaudiments increïbles: “És com quan tens un nen malalt. Busques el millor metge que puguis trobar. Pot ser que no sigui un metge que va a església on tu vas, però és el que té més experiència amb aquesta malaltia en particular”.
Tot i això, el públic va reservar les seves mostres d’aprovació més fortes per als moments en què The Donald feia referència a la necessitat de posar fi a la immigració il·legal per la frontera sud dels Estats Units. “Construiré el mur”, va prometre. “Qui el pagarà?”, va preguntar, i la gent va respondre a l’uníson “Mèxic!”.
L’acte de Davenport no era un míting, sinó un talk show contingut sense els atacs habituals. Però el teatre es va omplir d’un públic heterogeni, d’edats i de classes –no tant de color– que posava de manifest que el moviment que ha posat en marxa el magnat immobiliari és un fenomen polític bastant més profund del que feien preveure les extravagàncies del líder.
Steve Rock, granger, i la seva dona Kris, funcionària de presons, expressaven a la porta del teatre la se-
Malgrat tot, Clinton va davant seu, però Sanders mobilitza més que ningú un públic jove i entusiasta
va convicció que Trump és l’home “que necessiten els Estats Units”. Steve portava una samarreta reivindicativa del dret a tenir armes. “Hi tinc dret”, deia. I quan se li va recordar que Trump havia defensat en el passat la restricció en venda d’armes de guerra, Rock va respondre: “Hi estic d’acord, jo hi tinc dret, però cal vigilar a qui se li ven una arma; això és de sentit comú”.
Rock va dir que no era religiós, de manera que l’assumpte de la fe no tenia importància per a ell. “Votaré Trump perquè “aquest país ha de defensar les seves fronteres –va dir–, perquè ell és un home de negocis i tots els altres candidats són polítics”.
Aquest últim és l’argument més repetit pels seus partidaris. També és l’argument d’en Cyrus, un jove de vint-i-un botó, amb el cutis moreno propi dels esquiadors, que havia viatjat des de Chicago. “Ens cal un home de negocis com Donald Trump per recuperar el lideratge al món. Els xinesos venen aquí i no paguen impostos”.
Però també hi havia, entre el públic, persones que no pensaven votar Donald Trump. “Jo sóc de Ted Cruz, però he vingut perquè és bo escoltar”, va dir un jove sense voler donar més dades seves.
Dues dones grans responien amb preguntes: “Vostè creu que aquest guanyarà? Déu meu... No! Nosaltres votarem per Sanders. Hem vingut a veure el xou, però ha estat avorridíssim”. Una parella formada per un afroamericà i una noia musulmana afirmaven que hi assistien –“com a americans que som”– per convèncer Donald Trump que canviï d’opinió sobre nosaltres”.
Els actes de Trump tenen fortíssimes mesures de seguretat. Els periodistes acreditats han de sol·licitar l’assistència i no sempre és atesa. Una bona manera de seguir el míting de Davenport era barrejarse entre el públic sense indicis que delatessin la condició de periodista. El millor era portar una samarreta de supporter. En Jeremy les venia a 20 dòlars cadascuna. En una nit mitjana guanya uns mil dòlars. Als mítings grans, fins a 3.000 dòlars. I ell és només un d’una dotzena de venedors. Trump no els cobra cap copyright, de manera que estan encantats amb ell.
En el camp demòcrata, i malgrat tot, Hillary Clinton domina l’últim sondeig amb tres punts d’avantatge sobre Sanders, però el senador de Vermont està celebrant els mítings més multitudinaris i emotius. Dissabte va acabar amb un públic majoritàriament jove aixecat cantant This land is your land, la cançóhimne del gran Woody Guthrie.