Més que paraules

Aquest cap de setmana es podia adquirir amb La Vanguardia el primer llibre d’una sèrie que inclou converses titulades Grandes entrevistas de la historia: la primera era amb Abraham Lincoln, en la qual, el que va ser president dels Estats Units, deia: “Tendeixo a no dir res excepte quan crec que les meves paraules poden ser útils”. Sens dubte una sentència rotunda que, dos segles després, pocs polítics tenen en compte. Diumenge, a les pàgines del diari, era entrevistat el nou conseller de Cultura, Santi Vila. Malgrat el poc temps que fa que ocupa el càrrec, és indubtable que les seves paraules eren útils i el diàleg valia la pena.

Vila és un vers lliure en la política catalana. Els pocs avenços que hi ha hagut per solucionar assumptes pendents entre els governs de Catalunya i Espanya els últims quatre anys han estat gràcies a la bona entesa que hi va haver entre ell i la ministra Ana Pastor. En una ocasió, Vila es va trobar amb Artur Mas al pati dels Tarongers i li va preguntar si no el podia per- judicar la seva política d’acostament a la titular de Foment, en plena crisi entre executius. L’aleshores president el va mirar de fit a fit, va somriure i li va respondre: “Fes el que creguis que has de fer i sigui millor per al país”.

El conseller de Cultura demostrava ahir en l’entrevista que té les coses clares. La seva reivindicació del paper de Barcelona com a focus cultural, la seva aposta pel MNAC com a joia de la corona, la seva visió transversal del Born, la seva aposta per l’any Llull sense oblidar els 400 anys de la segona part del Quixot resulta tota una declaració d’intencions. Com la seva aspiració de doblar el pressupost de Cultura. Però sobretot s’agraeix la voluntat de pacte sobre el conflicte de Sixena amb l’Aragó o de diàleg amb el ministre de Cultura encara que estigui en funcions. Vila és un personatge gens dogmàtic i que creu en la cultura com a instrument de formació, modernitat i progrés. Sort.