Delictes empresarials

José R. Agustina analitza les conseqüències que tindrà la reforma del Codi Penal en la comissió de delictes per part de les empreses privades: “Només aquelles empreses que, després d’aflorar una pràctica delictiva, puguin demostrar que han estat a tota hora diligents poden guanyar-se una eximent i evitar asseure’s al banc dels acusats. Dit de manera sintètica: si l’empresa col·labora amb les autoritats per prevenir o identificar els culpables, se salvarà de la sanció penal”.

Les jutgesses acabaven de ratificar el banc dels acusats per a la infanta Cristina de Borbó, i una dona del barri de Salamanca em confessa els dubtes que l’assalten quan pensa que un marit pot arrossegar-te a l’abisme. És aquest el cas de la infanta, cega d’amor i impassible davant les alarmes? Han de ser jutjades les dones per les conductes dels seus marits? “De vegades m’ho plantejo. Quantes vegades José m’ha dit: ‘Cari, firma aquí; ves el notari; fes un poder notarial, vida meva...’. L’altra nit, mentre veia una pel·lícula, em va dir que acabava de vendre un hotel”, m’explica.

Les dones de corruptes, estafadors, bergants, abusadors de dones o simplement idiotes no només són sotmeses a processos judicials pels delictes dels seus marits, que les impliquen, sinó que també s’exposen al judici popular. El dit acusador es posa sobre elles assumint el seu consentiment i complicitat, imaginant-se com, enllaçades de les mans dels seus homes, van creuar la ribera salvatge. Algunes no tenien matrimonis feliços, fins i tot dormien en llits separats i coneixien el nom de l’amant. Moltes d’altres van passar per la presó. Recordo una de les pioneres, la doctora Blanca Rodríguez-Porto, la segona esposa de Luis Roldán, amb qui convivia quan va ser detingut a Laos. Ella era una dona amb bona imatge, molt millor que la de l’exdirector general de la Guàrdia Civil: lluïa abrics càmel, elegant, sense maquillatge. Quan la van portar detinguda, els udols del poble van fer sagnar timpans i cor. Va ser condemnada a quatre anys per encobriment i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va validar el procés.

Fa unes setmanes un magistrat nord-americà va desestimar la petició dels advocats del còmic Bill Cosby que la seva esposa no declarés en un cas de demanda per difamacions contra set dones en l’estat de Massachusetts. Sovint, Camille ha estat qüestionada per l’opinió pública: “Com pot continuar amb un porc?”. Però ella sempre ha fet pinya: “Som una parella unida”. Al The

Washington Post asseguren que ha afirmat: “El meu marit no mereix la presó, però es mereix l’infern pel qual està passant”.

A Hillary Clinton, el passat infidel del seu marit l’envesteix de nou, amb el miserable fel de Trump, que ha comparat l’expresident Clinton amb Bill Cosby. “Espero que Bill Clinton comenci a parlar dels drets de les dones perquè els votants puguin veure quin hipòcrita és i com Hillary també va abusar d’aquestes dones!”, va tuitejar. La seva nova croada consisteix a demostrar que continua casada amb un “abusador” d’alt voltatge i que el seu silenci a canvi de poder la converteix en copartícip dels ultratges. Hillary, de moment, calla, i encara que el seu silenci sigui tan encegadorament oposat al de Camille Cosby o al de la infanta Cristina, de totes elles s’espera, com a triomf moral d’una societat apallissada, que condemnin els qui van estimar o continuen estimant.

El dit acusador es posa sobre elles assumint el seu consentiment i la seva complicitat