La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un bany de felicitat
La tennista alemanya Angelique Kerber, deixebla de Steffi Graff i sorprenent guanyadora de l’Open d’Austràlia davant la favorita Serena Williams, es va banyar al riu Yarra per complir amb la promesa que va fer quan ni tan sols la tenien en compte per guanyar el primer Grand Slam de la temporada.
Angelique Kerber va fer 28 anys el dia que l’Open d’Austràlia donava el tret de sortida. No va poder imaginar que el millor regal li arribaria 13 nits després. Abans d’arrencar el torneig, va fer broma amb el seu equip: “Us imagineu que guanyo? Si ho faig, em banyaré al riu Yarra”. Dues setmanes més tard, sense haver dormit ni un sol minut la nit anterior, la flamant campiona del primer Grand Slam de l’any va complir amb la promesa. Contra tot pronòstic i contra la incomparable Serena Williams, l’alemanya es va coronar campiona i, menys de 12 hores després de la victòria, es va banyar a es- cassos metres de la Rod Laver Arena, lloc que la va veure brillar com mai. El seu entrenador, Torben Beltz, va poder per fi afaitar-se una llarga barba que s’havia deixat des que la seva pupil·la va salvar una bola de partit en la primera ronda, la mateixa etapa en què la jugadora de Bremen havia caigut l’any anterior. Kerber va necessitar el seu temps. Descobrir què li anava bé i què no. El talent hi era, els entrenaments anaven de meravella, però als grans escenaris l’alemanya no imposava el seu rànquing. El 2015 no va passar de la tercera ronda en cap dels quatre grans. “No creia gaire en mi”, explicava després del seu triomf contra la número 1 del món.
En aquest Open d’Austràlia, Kerber va canviar la seva mentalitat. Per primera vegada es va allotjar a l’hotel oficial, va dinar al restaurant de jugadors i va provar d’encarar el torneig relaxada. Fins arribar a aquí, havia provat mil combinacions possibles. Abstreure’s no li va funcionar en el passat. Sobreexposar-se, tampoc. “M’ho vaig prendre com si fos un torneig de l’estil de Brisbane. Això ho va fer tot més fàcil”, confessava la campiona. Amb tots els factors externs ben col·locats al puzle, faltaven peces essencials. Els quarts de final contra Victoria Azarenka, destinada a plantar cara a Serena, en va ser la primera. “Mai no l’havia guanyada, i quan ho vaig fer em vaig adonar que també podia guanyar partits en pistes importants”. Allà va començar a creure que si arribava a la final, podria amb Williams.
Per això, en el joc més determinant del partit, quan en el tercer set Serena servia per igualar el 3-3, Kerber va ser valenta. L’última peça estava a punt de completar el puzle. Amb dues deixades inesperades. Perfectes. “Així és com sóc, una mica boja”, deia Kerber quan analitzava el punt d’inflexió del matx. “Veia que el joc durava massa i que havia de fer una cosa diferent per emportar-me’l”. I es va emportar el joc, el set, el partit i el campionat. Amb un xec de 2,22 milions.