El diamant encongeix

L’apreciació del dòlar i la crisi xinesa afecten el sector

El preu de la més preciosa de les pedres ha tingut els últims mesos una caiguda important de preu, del 18%, conseqüència de la crisi econòmica, que ha afectat el mercat mundial del luxe als països emergents.

La caiguda de les matèries primeres als mercats mundials s’ha traslladat també als diamants. Si voleu comprar pedres tallades ara és un bon moment. Els preus cotitzen en els mínims en quatre anys.

En els últims mesos la caiguda s’ha accelerat. Només l’últim any van caure un 18%, segons International Diamond Consultants. Les cotitzacions dels diamants polits i en brut s’han enfonsat un 12% i un 23%, respectivament, des dels màxims de maig del 2014. Els polits ara valen 7.100 dòlars per quirat.

En la primera subhasta de l’any, el passat 18 de gener, la multinacional sud-africana De Beers, la que marca la pauta en aquest mercat, va retallar el preu fins a un 7%, després que la russa Alrosa ja reduís preus tres vegades l’any passat. I pot ser que no sigui suficient. La publicació de referència Rapaport ha suggerit a De Beers de reduir els preus dels diamants bruts entre un 30% i un 50% per injectar liquiditat i rendibilitat al mercat, sobretot després que els estocs s’estiguin acumulant.

Arran d’aquesta situació, els fabricants i les empreses de mida mitjana de la cadena de producció s’han d’esperar aquest any una reducció dels seus ingressos d’entre un 10% i un 20%, segons es desprèn de l’últim informe anual de la indústria mundial de diamants elaborat per la consultora Bain & Company i el Centre Mundial del Diamant d’Anvers.

Els motius que hi ha darrere d’aquesta caiguda són nombrosos, tot i que es poden resumir en una frase: hi ha massa diamants disponibles per a tan pocs compradors.

En particular, es registra una menor demanda de la Xina, el segon mercat mundial, que està vivint una desacceleració econòmica. El recent gir anticorrupció de Pequín està tenint repercussions sobre el sector del luxe. Hi ha menys regals i es venen menys joies.

La caiguda del petroli també ha influït en la caiguda dels preus. Per què? Molts consumidors amb elevat poder adquisitiu de l’Orient Mitjà han reduït la seva capacitat de despesa davant els menors ingressos procedents de l’or negre.

A això cal afegir-hi l’apreciació del dòlar respecte al ruble, que ha colpejat al mercat rus, un dels productors mundials més importants i on els diamants també tenen molta popularitat.

Per una raó o una altra, hi ha menys entusiasme per les pe-

Els especialistes alerten que les joves generacions podrien tenir gustos diferents pel que fa al luxe

dres tallades. Però això respon a factors que no són únicament conjunturals. “Les actituds cap al luxe en general estan canviant, especialment a Europa, els EUA i el Japó. A més se sap poc sobre els patrons de consum de diamants per part de les noves generacions. A aquestes consideracions cal sumar-hi la contínua penetració de materials sintètics, que pot debilitar la confiança d’alguns consumidors”, alerta l’informe de Bain & Co.

En substància, els experts es pregunten si els diamants continuen tenint el mateix estatus d’altres temps per al públic més jove. Als EUA, que n’és el primer mercat del món, els matrimonis i les peticions de mà amb anells de diamants continuen en auge, però ningú no sap fins quan. A Àsia les joies mantenen el seu atractiu, mentre que a Europa els costums estan canviant.

Quant als sintètics, són diamants creats en laboratoris i perfectament iguals, a ull humà, als naturals. Només que el seu preu pot arribar en alguns casos a ser el 20% més barat, la qual cosa contribueix a distorsionar el mercat.

D’altra banda, s’està vivint una situació anòmala al sector, perquè aquest retrocés dels preus està tenint lloc precisament quan l’oferta està posant fre. El volum de producció de diamants en brut es va reduir en un 4% a escala mundial, i va caure als 125 milions de quirats. Les caigudes més importants es van produir a Austràlia i a l’Àfrica.

A més, l’envelliment de les mines i la nova oferta en línia, encara relativament petita, reduiran l’oferta entre un 1% i un 2% anual des del 2015 fins al 2030, i això farà que el 2019 creixi la bretxa entre l’oferta i la demanda de diamants.

Malgrat tot això, aquesta restricció de l’oferta ha estat insuficient perquè les cotitzacions continuïn brillant com abans.