Els temes del dia

Les decisions preses al comitè federal del PSOE respecte a les coalicions de govern, i el començament de la campanya electoral nord-americana amb el caucus d’Iowa.

En temps d’escalafons cibernètics insubstancials, li demano un minut: faci una llista de tres actors secundaris de la seva vida quotidiana. Tres persones de les quals ignora el cognom i la vida, simplement tres persones que li fan agradable el dia a dia. –Avui tinc angules. –Montse, avui no espero a casa ningú que les mereixi!

A mitjans de desembre, la meva peixatera tenia, fet excepcional, angules. Dic “la meva peixatera” i no la meva editora o la meva doctora o la meva assessora fiscal perquè un és de vicis clàssics i d’idees comptades.

Un home sense parella necessita més una peixatera de confiança que una sogra de confiança. Jo veig una senyora i en cinc minuts ja distingeixo:

–És una sogra de les que t’estimen com un fill!

En canvi, veig uns percebes –mira que en són, de ximples–, un mero –quin altre, aquest– o unes sardinetes –fresques són una mica putes– i necessito la veritat, article molt car en la vida. Em vaig plantar fa 15 anys per primer cop a la parada de la Montse, al

I em diu una clienta, que deu tenir més de vuitanta anys, que el cava és per a les ocasions... No et fot!

mercat de l’Estrella, on Gràcia fa olor de Guinardó, i amb el cor partit –m’havien enredat amb unes gambes– li vaig oferir fidelitat:

–Jo, de peix, no hi entenc un borrall: en compro poc i vull el bo i millor. Si no tinc per pagar gambes fresques, menjo pa amb oli i sal. I ja sé que la bona vida és cara. Tu mateixa...

La relació ha estat profitosa, i aquests anys la Montse ha sabut de la meva vida, les meves nòvies i la meva paternitat més que molts amics. Segons el seu bon criteri, un caprici o un altre de la seva parada eren per a una amiga o una altra. Entre el que veia, el que li explicava o intuïa... Parlar, una cosa de no dir. I es reia de la teoria de les clientes que reservaven capricis per a “les ocasions”.

–Em diu l’altre dia una senyora, de més de vuitanta anys, que el cava és per a les ocasions... No et fot!

Per a les ocasions està la vida! Per això gaudeixo tant quan entro al Turris a comprar pa i veig la Maria, ufanosa i guapota, que m’aconsella una barra o una altra, igual que moltes de les seves companyes. O al Central, cafè del bo, cafè del carrer Calvet, a prop de la redacció, un gran equip professional i humà. Són persones els cognoms de les quals ignoro, la feina de les quals gaudeixo i la humanitat de les quals reporta tantes satisfaccions o més als altres que les que pot donar el ministre de Medi Ambient, un confessor o el millor advocat mercantilista. Gent que es guanya el sou amb escreix...

Abans-d’ahir, dissabte, em vaig voler donar un homenatge. La parada de la Montse estava tancada el dissabte anterior i l’anterior, i vaig suposar que s’havia agafat vacances, excepcionalitats dels qui vivim sols i ens riem de “les ocasions”.

–No ho sabies? Va morir el 28 de desembre. La van trobar morta a casa.

No et fot...