La Vanguardia (Català-1ª edició)
|LEGALITAT|
Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Qualitat de legal. Sistema legal constituït.
Enginyer industrial per la UPC, Lluís Salvadó és un dels homes forts d’ERC i la persona que ha estat encarregada de posar en marxa en 18 mesos una de les estructures d’Estat determinants, la Hisenda pròpia.
Durant tres anys, el govern de CiU ha pilotat el projecte de la Hisenda catalana. Quant s’ha avançat en tot aquest temps? El que s’ha fet els darrers tres anys és poc i molt. És poc perquè queda molta feina a fer. I és molt perquè s’han posat les bases dels projectes que ara hem de desenvolupar. S’ha definit un pla director, s’han començat a licitar aspectes preliminars, s’ha donat cos a la Secretaria d’Hisenda, encara embrionària, i s’ha impulsat el projecte Tributs de Catalunya, que explora la possibilitat de trobar sinergies amb el conjunt d’administracions tributàries del país (diputacions, grans ajuntaments) per ser més eficients en aspectes com, per exemple, el cens. El que queda ara és escurçar terminis. Fer en 18 mesos un projecte pensat per a fer-lo en quatre o cinc anys.
Vostès vénen d’una cultura política on s’ha parlat sovint de decisions unilaterals i fins i tot de tancament de caixes. Quina estratègia seguiran per avançar? Seguiran la llei? Construir una Hisenda pròpia comporta una part d’actuacions compatibles amb el marc legal vigent. Passar de quatre oficines obertes a centenars a través d’un conveni amb diputacions i ajuntaments és imprescindible per a un estat. Però també és bo per a una comunitat autònoma. Que un ciutadà no s’hagi de desplaçar cent quilòmetres per fer una gestió, o que la diputació de Girona pugui actuar sobre algú de Tarragona… Tot això és bo i ho farem dins del marc legal vigent. Assumir la recaptació executiva que avui subcontractem a l’agència espanyola de recaptació per 10 milions és un avenç. No s’havia assumit perquè expropiar o embargar a un ciutadà no és gaire simpàtic. Però segur que ho farem molt millor. No per res, sinó perquè l’Estat dóna prioritat als seus deutes.
Però en algun moment hauran de vulnerar la legalitat. En algun moment arribarà el xoc de trens... Jo no parlaria de xoc de trens, sinó de punts crítics. Serà quan es comuniqui als ciutadans i a les empreses que en comptes de pagar els impostos a través d’una pàgina web es faci per una altra. I quan haguem de comunicar als bancs que els impostos ingressats no es transfereixin al Tresor de l’Estat sinó al de Catalunya. Però estic segur que abans d’arribar-hi haurem començat a dialogar.
Hi ha una part de la societat catalana que no combrega amb la independència. Com els pensen convèncer? Estem anticipant escenaris molt llunyans. Determinar on serem d’aquí 18 mesos és molt difícil. Jo crec que ens trobarem amb una independència assumida de facto per la comunitat internacional, les empreses i l’Estat espanyol. Al final s’hauran d’asseure a la taula. Perquè els interessarà tant a ells com a nosaltres fer-ho. Per discutir qüestions com el deute públic. I l’Estat espanyol no es pot permetre un xoc amb el que serà un estat veí. Vostès evoquen la figura del xoc de trens. Els ciutadans i les empreses no es trobaran una doble legalitat sobre la taula, no arribarem a aquest extrem.
Vostès van llançar en el seu moment una campanya perquè la gent ingressés els tributs a la Generalitat per després transferir-los a l’Estat. Quins van ser els resultats? Els resultats van ser bastant petits. Si no és que algú em convenç d’una altra cosa, el nostre objectiu ara és construir les bases d’una Hisenda eficient i estar preparats per assumir la recaptació de tots els impostos. Entenem que algunes campanyes de caràcter més voluntarista tenen un punt de pèrdua d’eficiència. I ara tenim feina. Hem de convèncer aquests col·lectius més sensibilitzats que el que toca ara és fer una Hisenda més transparent i eficient que la Hisenda espanyola. Que si volen fer alguna cosa, que juguin la carta de la pedagogia, de convèncer a tothom, independentistes i no independentistes, que hi sortiran guanyant.
Tenen previst reunir-se amb col·lectius de professionals afectats com els gestors? Estem en una fase d’aterratge, d’incorporar i integrar projectes i models d’Hisenda. Amb la prioritat de crear una Hisenda que no sigui distant del ciutadà, el qual vegi que col·laborem amb ell. Tenim una oportunitat enorme de tallar amb els vicis del passat.
El Constitucional ha recorregut cautelarment l’article 4 de la Hisenda pròpia, el qual preveia la incorporació d’inspectors de l’Agència Tributària espanyola. Això suposa un problema? Dificulta el pas, però no l’impossibilita. Tenim dos colls d’ampolla: els terminis i els recursos humans. Nosaltres pensem en la incorporació urgent d’unes 150 persones perquè hem de donar-li gruix a la informàtica de la casa. Però haurem d’anar a una ampliació molt substancial quan recaptem tots els impostos. La plantilla de la Hisenda espanyola només a Catalunya és d’entre 3.500 i 4.000 persones. Ara som 325 persones…
Els impostos propis i cedits suposen només el 6% dels impostos que es recapten a Catalunya. Atesa la seva fragilitat pressupostària, queda marge per a noves figures impositives? Aquest marge ja el vam esgotar els últims tres anys dins del pacte d’estabilitat CiU-ERC, en la modificació de l’impost de successions, els fruits del qual ja són perceptibles en la liquidació del 2015, que encara no està tancada. O en l’impost sobre la producció d’energia nuclear, suspès pel Constitucional, però que ara que han aixecat les cauteles, aspirem a recaptar-ne dos semestres del 2015, que serien entre 45 i 50 milions d’euros. Queda marge per revisar l’impost d’estades turístiques, on s’ha detectat frau. I de cara al 2018, la implantació de l’impost sobre les emissions de CO dels vehicles. I, esclar, queda continuar batallant per aplicar l’impost sobre dipòsits bancaris, que ens donaria uns 600 milions i que l’Estat espanyol va reduir a una taxa simbòlica del 0%. Sectors com el bancari i l’elèctric, per raons ètiques, poden fer més aportacions a la ciutadania.
Els catalans pagaran més o menys amb la nova Hisenda? En una fase de transició hi haurà una estabilitat impositiva. La Hisenda espanyola és bona en algunes coses, però no és eficient en termes de recaptació. Podrem recaptar més impostos. I Catalunya és una societat avançada. El nostre model no és el d’una reducció d’impostos. Volem un Estat de benestar al més avançat possible.
S’ha pogut mirar ja els números? Com està la recaptació al sector immobiliari? Les liquidacions provisionals ens donen uns 1.473 milions d’euros en la recaptació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. És una alça del 15%, però és una dada provisional.
On acabarà el dèficit català al final del 2015? Pel que hem pogut parlar amb els responsables sortints, estarem al voltant del 2,2%.
“Assumirem la recaptació executiva, per la qual paguem ara 10 milions a l’Estat” “El que queda és fer en 18 mesos el que estava previst de fer en quatre o cinc anys” “En la fase de transició hi haurà estabilitat, però volem ser un Estat de benestar modern” Els impostos de l’activitat immobiliària donen un creixement del 15% el 2015
MÉS O MENYS IMPOSTOS?
RECAPTACIÓ
PRIMERS PASSOS
ELS TERMINIS