L’hora del ‘compliance’ penal

Fa unes setmanes es va publicar la notícia que la farmacèutica Pfizer havia acomiadat trenta directius de la seva filial espanyola perquè, pretesament, havien comès una greu infracció del seu codi intern. La decisió, presa per la matriu des de la seva seu a Nova York, es va produir després de la denúncia realitzada per un exempleat de la filial que hauria descobert pràctiques comercials abusives en relació amb un dels seus fàrmacs. La clau per entendre una decisió tan taxativa es troba en la por de patir un procés i una possible sanció penal en l’empresa, amb els seus importants costos reputacionals. En efecte, tot es basa en un incentiu fonamental perquè el sistema funcioni: només aquelles empreses que, després d’aflorar una pràctica delictiva, puguin demostrar que han estat a tota hora diligents, poden guanyar-se una eximent i evitar asseure’s al banc dels acusats. Dit de manera sintètica: si l’empresa col·labora amb les autoritats per prevenir o identificar els culpables, se salvarà de la sanció penal.

En els últims mesos, els escàndols corporatius se succeeixen, coincidint amb l’entrada en vigor de la reforma del nostre Codi Penal, que ha suposat un pas de rosca a l’acabada d’estrenar responsabilitat penal de les empreses. A partir d’ara anirem veient com, també a Espanya, s’asseuran al banc dels acusats no només grans corporacions, sinó petites i mitjanes empreses que hagin generat al seu interior delictes comesos pels seus directius o em- pleats. Amb aquesta nova eina punitiva es pretén castigar així l’empresa com a entorn que ha albergat i s’ha beneficiat de pràctiques irregulars, i això amb independència de la imputació que s’adreci contra les persones físiques que van intervenir en les conductes delictives.

Tot apunta que, aquesta vegada, l’avís per a navegants va molt de debò. És hora d’afrontar aquest canvi de paradigma en la cultura corporativa. I, no ens enganyem: no es tracta d’aconseguir un segell més i tenir un programa estàndard de prevenció de delictes per cobrir l’expedient. Ni n’hi haurà prou per aconseguir l’eximent amb haver nomenat com a encarregat de compliance un empleat qualsevol, ja que es requeriran pels tribunals programes de compliance efectius i encarregats d’implementar-los degudament qualificats.