JUBILAR-SE JUNTS

Cada vegada hi ha més parelles que han de planificar dos retirs i busquen com els poden fer coincidir

Jordi Sánchez no sap què fer. Després d’anys posposant plans per a “quan em jubili”, ara que s’aproxima la data no ho veu clar. Podria jubilar-se l’any que ve, quan en complirà 65, però a la María, la seva parella, li falten almenys set anys per poder retirar-se, així que en Jordi es planteja si continuar treballant alguns anys més.

Núria Borredà, en canvi, acaba d’avançar el retir als 64 anys per compartir temps i lleure amb el marit, en Carlos, que es va jubilar fa dos anys. També Luisa Pérez, que arrossega problemes de salut, voldria retirar-se ja, però no ho pot fer. En Joan, el seu home, es va quedar sense feina per la crisi i es va acabar prejubilant, però ella no té l’edat ni prou anys cotitzats i tampoc no poden permetre’s perdre més ingressos. Fins fa poc les parelles heterosexuals s’enfrontaven a una sola decisió de jubilació: la de l’home. Les seves dones –amb o sense matrimoni–, o no havien de jubilar-se perquè no treballaven fora de casa o ho feien sense cotitzar, o bé tenien trajectòries laborals curtes i pocs drets econòmics, així que podien retirar-se alhora que el marit. Però avui, quan més de la meitat de les dones majors de 55 anys estan al mercat laboral, tenen trajectòries laborals llargues i contribueixen de forma decisiva als ingressos familiars, són dues les jubilacions que han de planificar les parelles, i moltes, com les dels tres casos comentats, desitjarien fer-les coincidir.

“Els estudis mostren que les parelles que mantenen relacions satisfactòries estan interessades en jubilar-se conjuntament per tal de compartir el temps de lleure, encara que moltes vegades aquestes expectatives futures no es materialitzen”, explica Luis Recuenco, gerontòleg social i professor de la UPF que ha dedicat la tesi doctoral a analitzar i comparar la jubilació de les parelles en diversos països d’Europa. I apunta que existeixen una sèrie de factors que dificulten que les parelles facin coincidir el retir, entre els quals destaca la diferència d’edat, ja que els anys són un factor determinant per accedir a les pensions de jubilació. “En societats patriarcals com les de la Unió Europea els homes es casen o formen parella amb dones més joves, i com més gran és el marit respecte a l’esposa, menor és la probabilitat que es jubilin junts”, diu Recuenco. Segons les dades manejades en la seva investigació, a Alemanya i Bèlgica els homes són, de mitjana, dos anys més grans que les seves parelles; a Suècia i Dinamarca, la diferència és de dos anys i mig, i als països del sud, com Espanya, Itàlia i Grècia, de gairebé quatre, cosa que dificulta el fet de poder jubilarse alhora. De fet, diu Recuenco, a Espanya, Grècia i Itàlia només un 36% de les parelles es jubilen conjuntament, mentre que al nord d’Europa, en països com Suècia i Dinamarca, ho fan un 48%.

“Atès que en la majoria de països de la UE l’edat de jubilació legal és la mateixa per als dos sexes i que els homes normalment són més grans que les dones, les parelles que desitgen jubilar-se conjuntament tenen dues alternatives: si volen retirar-se quan l’home arriba a l’edat de jubilació legal, ella ha de jubilar-se anticipadament i veu reduïda la pensió i amb això també els ingressos totals de la llar; si, per contra, decideixen esperar que ella tingui l’edat legal, ell ha de retardar la jubilació i continuar treballant, amb la qual cosa els ingressos totals augmenten,” detalla Recuenco. Aquesta disjuntiva sembla incentivar el retard de la jubilació, en especial en països com Espanya, on es premia amb més pensió cada any addicional treballat després de l’edat legal de retir, fixada actualment en 65 anys i quatre mesos.

Però el premi per posposar un any la jubilació (2%) és molt inferior a la penalització per anticipar-la (7,5% si no es tenen 38 anys cotitzats), de manera que no és fàcil equilibrar les pensions.

I la comparació internacional de Recuenco aprecia que les dones espanyoles subordinen més que les

DIFERÈNCIA D’EDAT

LA DISJUNTIVA A Espanya, Itàlia i Grècia els homes són, de mitjana, quatre anys més grans que l’esposa Elles són més longeves i si avancen la sortida laboral per coincidir perden pensió

nòrdiques la seva jubilació a la de la parella i és menys freqüent que siguin els homes els qui retardin el retir. Però l’edat no és l’únic factor que compta. La salut pròpia i la del cònjuge, el nivell educatiu, la trajectòria laboral, el fet de tenir fills o pares a qui cuidar a casa, el nivell d’ingressos, el ser autònom o assalariat, el fet d’haver deixat de treballar uns anys per maternitat i la legislació sobre pensions vigent en cada moment afecten a l’hora de plantejar-se avançar o endarrerir una jubilació (vegeu informació de suport). “Els estudis mostren que les parelles opten per la jubilació conjunta si no es donen circumstàncies adverses, com una diferència important d’edat, problemes de salut, circumstàncies econòmiques o obligacions familiars,” apunta Recuenco.

També pesen els aspectes psicològics: des de l’afecció que cadascú té amb la seva feina fins a les respectives expectatives sobre la jubilació, les preferències sobre com gaudir del temps lliure o el paper que cadascú exerceix en la parella. “La feina t’organitza la vida, t’imposa un horari, les vacances en unes dates determinades i certes tasques, i amb la jubilació això acaba i s’ha de reorganitzar el temps i pensar en noves activitats, i això en algunes parelles és fàcil fer-ho junts i en d’altres no perquè cada un té expectatives diferents sobre què vol fer i llavors sorgeixen conflictes”, comenta Carme Triadó, catedràtica emèrita de Psicologia Evolutiva de la UB.

Els psicogerontòlegs adverteixen que la jubilació és un esdeveniment que canvia completament les relacions de parella perquè en un bon nombre de casos implica passar d’una situació en la qual la feina ocupa la part més important de la jornada a una altra en la qual es focalitza tot en l’àmbit domèstic i això obliga a renegociar funcions, tasques i responsabilitats.

Fins ara, a motles llars jubilar-se significava que l’home aterrava de cop en un terreny gestionat gairebé de forma exclusiva per la dona, i això de vegades creava problemes. Avui les relacions domèstiques acostumen a ser més paritàries però els psicòlegs apunten que hi ha diferències en la forma en què les persones dels dos sexes afronten la jubilació. “Hi ha poques investigacions sobre la jubilació de les dones, però el que sí que es constata és que en qualsevol acte dirigit a jubilats hi ha més dones que homes i que elles participen més en tota mena d’activitats, cursos, etcètera”, assenyala Triadó.

ANA JIMÉNEZ