Començar pel Liceu

Fa uns dies es presentava el projecte de Frederic Amat per a la façana del Gran Teatre del Liceu. Moltes veus van clamar ràpidament en contra del que consideraven una intervenció gratuïta i poc encertada. Entre d’altres veus hi havia la de l’Ajuntament, que va valorar la proposta negativament i va anunciar la intenció de sotmetre-la a debat amb el seu consell assessor d’art públic. Des del FAD no farem valoracions sobre el projecte en si. Preferim aprofitar aquesta primera mosca del 2016 per apuntar algunes qüestions que ens semblen més importants i preocupants. En primer lloc ens sorprèn que els responsables del teatre asseguressin, després de la batussa, que l’opinió dels experts i de la ciutadania és fonamental per a la definició del projecte. Ens sorprèn perquè, d’entrada, la proposta va ser completament unilateral. El director del teatre fins i tot va dir que el projecte serviria per “dignificar el barri”. El problema és que, al marge de les bones intencions, pretendre “dignificar el barri” sense haver consultat i analitzat l’opinió de les persones i de les entitats veïnes ens sembla bastant agosarat.

Des del nostre punt de vista el projecte de reforma d’un espai tan representatiu de la ciutat com el Liceu s’hauria d’haver plantejat a través d’un procés molt més transparent i participatiu. La convocatòria d’un concurs amb unes bases on s’haguessin explicat els diversos objectius del projecte de reforma (entre aquests, la seva voluntat de “dignificació”) hauria estat, segons el nostre parer, l’opció més encertada.

També ens ha sorprès la naturalesa aparentment cosmètica del projecte. Tal com declarava fa uns dies J.F. Yvars en aquest mateix diari, la proposta sembla que respon simplement a aquesta “urgència interventiva que avui lamentablement ens devora”. Tot això passa, a més, a la Rambla, un dels espais més problemàtics en matèria d’usos i de paisatge urbà del centre de Barcelona. Des del FAD recordem des de ja fa molt de temps que cal trobar una solució integral i urgent per a la Rambla que serveixi, efectivament, per dignificar-la i reivindicar-la com una de les vies més paradigmàtiques de la ciutat. Aquest projecte hauria d’establir una sèrie de criteris que servissin per harmonitzar el caos que actualment regna entre la font de Canaletes i l’estàtua de Colom. En aquest sentit, sembla que s’imposa un exercici d’ordenació i simplificació estètica i urbanística. Precisament perquè és un dels equipaments culturals més importants de Barcelona i un dels principals llocs històrics de la Rambla, el Liceu podria abanderar aquest procés de regeneració. Afortunadament encara són a temps de corregir i assumir aquest repte amb determinació i encert. La Rambla, el barri i Barcelona li estaran molt agraïts.

El projecte de reforma d’un espai tan representatiu s’hauria d’haver plantejat a través d’un concurs