La Vanguardia (Català-1ª edició)
Casa meva és un castell
Les fortaleses perviuen a la Segarra com a residències particulars, tot i que algunes busquen nova vida amb altres usos
El castell de Vicfred, a la Segarra, està a la venda. El seu propietari actual, Antoni Boix, l’ensenya a tots els interessats amb la intenció de treure-se’l de sobre. El va comprar, amb diverses finques circumdants, fa ja uns quants anys amb la idea de reformar-lo i dedicar-lo a un negoci vinculat amb l’hostaleria, però per motius diversos finalment va rebutjar la idea, i ara es conformaria a recuperar la inversió. Ho explica mentre mostra un dormitori que respira una certa solemnitat i en el qual, segons la història d’aquesta formidable fortalesa, va passar una de les últimes nits a Espanya Amadeu I de Savoia, anant cap a l’exili.
Boix es va encapritxar del castell i el va comprar, però no hi ha dormit mai a dins i viu en una casa del mateix poble, l’antiga rectoria, casa que també va arreglar per al turisme rural però que finalment és la seva residència. El vell castell té mil anys d’història i està ubicat en un turó que assegura una vista i un paisatge esplèndids de camps estranya-
La Segarra és, amb 90 castells i torres de defensa, la comarca amb més fortaleses Encara que només quedin restes de murs, la conservació és primordial
ment secs al gener. Boix ha reformat una part del castell i ha conservat les habitacions, els cellers i les velles cuines dels senyors i els servents. “Crec que l’edifici continua tenint moltes possibilitats per a un negoci lligat amb l’hostaleria, casa- ments, banquets familiars i convencions d’empresa. Qui el vulgui ha de tenir les idees molt clares i tenir present que la inversió no s’acaba amb la compra”, afirma Boix, que prefereix
LA COMARCA MÉS PROTEGIDA
RESPECTE ARQUITECTÒNIC