La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ratpenats contra mosquits a Barcelona
En plena psicosi mundial per la propagació del virus del Zika, transmès per un mosquit, Barcelona aposta per un ‘ antiviral’ natural, les colònies de ratpenats
Els ratpenats, i en especial el Pipistrellus pipistrellus o ratpenat comú (també anomenat nan: si us fixeu en la foto, comprovareu per què), sempre han estat ciutadans de Barcelona. L’escut de la ciutat va lluir fins a finals del segle XIX la figura d’un quiròpter (i també ho van fer les primeres insígnies del cos de bombers). Els fanals modernistes del passeig de Gràcia, obra de l’arquitecte Pere Falqués, el mateix que va dissenyar la Torre de les Aigües del Poblenou, estan coronats per un d’aquests mamífers voladors, la insubstituïble tasca dels quals per regular les plagues d’insectes ha estat reconeguda i recompensada per l’Ajuntament.
Tècnics municipals instal·laran 18 columnes niu de tres metres d’alçària en espais verds i horts urbans, com Can Cadena, a Sant Martí, o Can Soler, a Horta-Guinardó. Els pals, amb dues caixes i quatre compartiments, poden allotjar “en condicions òptimes” fins a 300 inquilins. La iniciativa pretén afavorir la presència d’aquests petits grans depredadors, herois anònims en la lluita contra els mosquits tigre o altres espècies invasores. No només són un malson per a les plagues, sinó que “tenen una funció clau en el control de les malalties víriques emergents transmeses per mosquits”, diu l’Ajuntament. I no podria dir-ho en un moment millor, en plena psicosi mundial per la veloç propagació del virus del Zika, que ja afecta 23 països americans.
A Catalunya hi ha unes 30 espècies de ratpenats. Cinc són molt comunes a Barcelona, en especial les del gènere Pipistrellus, entre els quals es troben també els de la família kuhlii i pygmaeus. Malgrat la seva reduïda mida, poden devorar en una nit l’equivalent al 60% del seu pes corporal en insectes voladors. Pesen només uns quatre grams, la qual cosa dóna una ingesta diària de 2,5 grams. Sembla una xifra irrisòria, però “cal tenir en compte que els mosquits pesen moltíssim menys”, explica l’investigador Xavier Puig.
Aquest expert (el polze del qual surt a la foto) assegura que un ratpenat pot eliminar un miler de mosquits en una nit. “La ciutat els deu molt”, afegeix una altra biòloga, Margarita Parés, responsable del programa de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, que considera aquests animals “els millors antivirals que coneixem” perquè “capturen massivament els insectes transmissors i són capaços d’eliminar el virus sense emmalaltir”.
Un estudi sobre la colònia assentada al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, assenyala que els seus integrants depreden cada any entre 15,3 i 30,6 tones d’insectes. No són perillosos ni agressius si se’ls tracta com el que són: espècies salvatges. I tot i que la seva presència és molt beneficiosa per a l’ecosistema, la població mundial està en regressió per la pèrdua d’hàbitats.
Ara hibernen en esquerdes i coves. Els edificis moderns els ofereixen cada vegada menys refugis, fins i tot als més acostumats a l’activitat humana. Les torres niu –que milloren el disseny de les vint caixes de cria que ja hi havia repartides per diferents parcs, moltes de les quals han estat destrossades per vàndals– els donaran la benvinguda
Tècnics municipals instal·len 18 columnes niu en horts urbans, preparades per ‘entrar-hi a viure’ i mirar d’atreure aquests mamífers
quan es despertin de la letargia, a la primavera. A finals del juny, durant l’època de cria, es convertiran en feu de femelles i alhora en paridores.
Un dels paràgrafs més anguniosos de Dràcula relata com Mina Harker veu en un entreson un ratpenat que intenta entrar al seu dormitori. Les senyores i els senyors Harker del segle XXI haurien de tenir menys aprensió a aquests animals, els seus aliats contra l’amenaça gairebé invisible, però real i gens literària, d’altres vampirs.