Capitalisme ets tu

L’arribada de Ciutadans a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals deu haver provocat més d’una esgarrifança

Si no ets un professional de l’economia, descobreixes que l’economia existeix el dia en què no tens diners per pagar alguna cosa que necessites, quan et reclamen que paguis una cosa que ja vas consumir i no vas pagar i et diuen que et tallaran el gas o l’electricitat o l’aigua, un dia en què pot ser que truquin a la porta i et diguin que has de tocar el dos de casa teva. Milions de persones que no eren professionals de l’economia van descobrir que l’economia existia quan el 2008 tot se’n va anar en orris. Van descobrir també que existia el capitalisme, que ells vivien en el capitalisme. Ho va descobrir fins i tot Nicolas Sarkozy, que en aquell moment era el president de la República Francesa i va declarar emfàticament que calia refundar el capitalisme. Després monsieur Nicolas va deixar de ser president i la qüestió es va oblidar.

Per cert, què és això del capitalisme, que preocupa tanta gent, fins i tot els que no són economistes professionals? Aquesta setmana passada el canal Odisea va estrenar una sèrie de sis capítols titulat precisament Capitalismo, en què s’explica en què consisteix l’invent. Dirigida pel cineasta israelià Illan Ziv, la sèrie ens permet revisitar les idees d’Adam Smith –l’Adam de la mà invisible–, David Ricardo, Thomas Maltus, John Maynard Keynes, Friedrich Hayek (ell i Keynes es portaven a matar) i Karl Polanyi –eminent austrohongarès que s’hauria de tornar a editar en alguna llengua hispànica: La gran transformación, Ed. La Piqueta, 1989–, que és qui fa sonar les alarmes quan avisa del perill que correm en un món on la societat depèn de l’economia i no al revés.

La sèrie, el primer capítol de la qual vam poder veure en la nit de dimecres passat, és interessant, instructiva i m’atreviria a dir que fins i tot apassionant, sens dubte recomanable per a qualsevol que pretengui entendre l’embolic en què estem ficats.

Esgarrifança a la CCMA. Més d’un deu haver tingut una esgarrifança quan s’ha sabut que el diputat de Ciutadans al Parlament David Mejía presidirà durant aquesta legislatura la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio). El seu col·lega Fernando de Páramo ja ha declarat que treballarà perquè “els catalans no tornin a canviar de canal per no sentir-se representats”. Caldrà esperar que David i Fernando no ens converteixin la tele pública catalana en un erm i recordar Temístocles: “Pega, però escolta”. A treure les escombraries. Estava jo escoltant plàcidament la tertúlia de La Noche en 24H (TVE) quan se’m glaça la sang quan veig el somriure mefistofèlic de Victoria Lafora anunciant que el cromosoma Y és innecessari en la reproducció humana (de moment ho han experimentat amb ratolins). És la satisfacció amb què ho diu el que m’enfonsa. Ja intuíem –els homes, els del cromosoma– que amb els invents moderns el nostre paper essencial en la parella queda reduït al bricolatge domèstic i a treure la bossa de les escombraries, però i si rebéssim una miqueta d’afecte?