La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sentit i oportunitat
Marina Rossell Lloc i data: Teatre Joventut . L’Hospitalet de Llobregat (29/ I/2015)
Marina Rossell acaba de publicar Cançons de la resistència, àlbum marcat per composicions de lluita. Es tracta d’un temari amb peces alienes que fan referència a la desesperació de la guerra i l’Holocaust ( Paisatge de l’Ebre, Wiegala...) i esperançats cants de revolució ( Grândola, vila morena...). També conté una nou tema escrit per la mateixa artista ( Quanta guerra!) com a reacció al drama dels refugiats que, des d’aquest estiu, poblen les carreteres d’una Europa que no sap, o no vol, respondre a la qüestió amb la sensibilitat que tocaria. Hi ha sentit i oportunitat en el nou treball de l’artista, que al seu pas per Barnasants també va voler donar rellevància al cançoner del seu amic Georges Moustaki.
Divendres a la nit no érem, com algú hauria pogut preveure, davant del gastat (i autocomplaent) recital mitinguer. Afrontar aquestes cançons de tal manera seria poc per a l’ambició artística i l’autoexigència que ha demostrat la nostra cantant des de fa anys. La seva gran victòria ha consistit a exposar aquests temes amb una mirada nova, alliberant-los dels girs més tòpics, i presentant-los amb nous matissos.
En aquesta operació, ha comptat amb els encerts de Xavi Lloses, pianista al capdavant del trio que l’acompanyava, i autor d’uns arranjaments de biaix contemporani. Percussions acariciades, capes de veus i efectes van decorar una proposta que va anar més enllà del simple exercici d’estil, ja que conservava el nervi popular exigible al gènere.
Un punt de suport òptim perquè Marina Rossell enlluernés al capdavant interpretatiu i en la seva tantes vegades tel·lúrica transmissió d’emocions.