La Vanguardia (Català-1ª edició)
Partit de costellada al Bernabeu
Amb moltes baixes i més indolència, els blanc-i-blaus cauen amb estrèpit en la seva visita a la casa blanca i s’acosten perillosament a la zona de descens
Una cosa és presentar-se en quadre al Santiago Bernabeu –en bona mesura per acceptar les clàusules abusives del Reial Madrid als contractes de cessió dels seus jugadors–, i una altra de molt diferent és renunciar a competir, com va fer ahir a la nit l’Espanyol en un partit per oblidar. Ha estat una trista constant al llarg de les últimes temporades que els blanc-i-blaus hagin arribat al feu blanc sota mínims i Pochettino va haver de fer-ho fins i tot amb cinc jugadors del filial, però mai com ahir havia ofert aquesta imatge d’espàrring, de comparsa. Galca va renunciar ahir a tirar del filial, es va presentar a Chamartín amb un sol davanter i va arriscar amb un onze inèdit en què no va dubtar a incloure el nouvingut Arlauskis sota pals. El resultat va ser una golejada i, encara pitjor, una imatge pobra que deixa l’equip a només dos punts de la zona de descens.
Ahir, el tècnic romanès fins i tot va fer bo el criticat Sergio González per la seva vergonyant derrota davant els blancs a Cornellà al partit d’anada, la pitjor que ha patit l’Espanyol a domicili. La imatge de l’equip no va ser millor ni de lluny. Amb una sola victòria –davant el Las Palmas– Galca suma cinc punts dels 21 que els blanc-i-blaus han disputat a les seves ordres. Si les coses encara podien anar pitjor, hi van anar, ja que el reaparegut Víctor Sánchez va haver de retirar-se per una lesió muscular l’abast de la qual es coneixerà avui.
Amb pràcticament tots els jugadors disponibles a la convocatòria, el míster espanyolista no tenia gaire on triar, tot i que no va dubtar a fer-ho allà on podia i potser on menys tocava, a la porteria, asseient Pau, fins ahir titular indiscutible, per situar sota pals Arlauskis. No va fer debutar, d’entrada, l’altre nouvingut, el central costa-riqueny Óscar Duarte, tot i que després del xàfec de la primera part va decidir a recórrer-hi per plantar-lo com a tercer central i, ja amb quatre gols en contra, renunciar a la filosofia ofensiva que tant ha pregonat des de la seva arribada a la banqueta blanc-i-blava.
El cas és que va semblar com si l’Espanyol no hagués ni tret el cap al Bernabeu, i abans que es complissin els cinc minuts de joc Marcelo i Cristiano, precisament dues de les bèsties negres blanc-iblaves, ja havien tingut sengles
oportunitats d’obrir el marcador. Era un primer avís del que vindria: el centre del fins a ahir qüestionat James que va rematar a les xarxes Benzema entre Roco i Álvaro, el penal de Roco sobre Cristiano que va portar al marcador el mateix portuguès el minut 11, el tret de James que Diop va desviar a la seva meta el 16 o l’acció personal amb què Cristiano va posar el 4-0 en una jugada a la contra després de burlar-se mitja defensa visitant fregant el descans. Van ser 45 minuts en què l’Espanyol es va limitar a veure-les venir, va renunciar a jugar la pilota com sí que havia fet fins ara sota la batuta de Galca i amb prou feines va disparar una vegada a la meta de Navas: Mamadou en una acció aïllada després del primer gol local.
Després de la repassada blanca, el tècnic espanyolista va fer un exercici de realisme i va renunciar a les alegries que s’ha permès fins ara disposant una defensa de cinc homes, una línia de quatre en rombe al centre del camp per intentar combatre la clara superioritat que havia aconseguit Zida- ne disposant un centre del camp amb també quatre homes i deixant desemparat a dalt Mamadou. Va aconseguir frenar la sagnia i aturar les entrades del Madrid per les bandes, però el mal ja estava fet.
El Madrid no tenia motius per collar més i el partit es va convertir per a l’equip blanc en una competència d’accions individuals que el van conduir al hat-trick de Cristiano a la que va ser l’enèsima mostra d’indolència de la defensa visitant –dels 19 gols que ha fet en Lliga vuit han estat a l’Espanyol– i per als blanc-iblaus en una situació límit que va tenir el seu zenit en una ocasió d’Abraham que va aturar Navas i en una altra de Mamadou que va tallar Ramos. A sobre, el sisè del Madrid el va anotar Óscar Duarte a pròpia porta. El tico aspirava a marcar al seu compatriota Keylor Navas. Això sí, va aconseguir fer gol al Bernabeu.
Fins i tot l’equip de Pochettino, amb cinc filials, es va mostrar més competitiu Després de la sagnia del primer temps, Galca no va dubtar a renunciar al seu estil plantant cinc defenses