La Vanguardia (Català-1ª edició)
Festejos casolans
El Madrid torna a sentenciar en els primers quinze minuts
El Madrid va destruir l’Espanyol en el primer quart d’hora i després es va dedicar a fer gaudir el Bernabeu. Ara mateix no hi ha cap equip més casolà que el Madrid. Totes les coses bones que té les ofereix als seus socis. El pitjor és que en aquest negoci s’alternen els partits a casa i fora, i lluny del Bernabeu aquest Madrid de Zidane ara per ara no ha millorat el de Rafa Benítez.
L’Espanyol va tenir la mateixa sort que el Deportivo o l’Sporting. Va ser desbordat de bon començament i la seva única proposta va ser tapar-se davant el ruixat que li queia a sobre. Per una vegada va ser la festa de James. El colombià va oferir la seva millor versió, va córrer com mai, es va associar amb Modric i amb tots i va recuperar les seves millors sensacions de la temporada passada. Li feia una bona falta, perquè ja li sortien detractors per tots costats.
La bones notícies se li van multiplicar, a aquest Madrid voraç, que surt al Bernabeu amb el ganivet entre les dents, tan enèrgic com afilat. La seva posada en escena contrasta tant amb la seva sortida al Villamarín que hauria d’enrojolar els protagonistes.
Després d’aquest mes al comandament de l’equip, Zidane ja sap en qui confiar i en qui no. Al seu nucli de jugadors s’hi va incorporar ahir Sergio Ramos, ja recuperat després de la seva enèsi-
El migcampista colombià va jugar una gran primera part i va ser dels millors del Madrid
ma lesió del curs. En el grup només falta Bale, que possiblement tindrà minuts diumenge a Granada.
Si hi ha un artífex al camp del bon joc del Madrid aquest és Modric, que està completant la seva millor temporada de blanc. El croat va portar el comandament del partit al seu gust i es va jugar al que ell va voler i el que va voler. James va ser el seu millor soci, però també el dels davanters. El primer gol va ser una magnífica centrada de James que va rematar de cap Benzema, que fins i tot en aquesta faceta rematadora ha millorat. Cristiano, en canvi, no va ser el millor del Madrid. A poc a poc recupera el seu nivell i ahir va alternar encerts i errors. Continua ansiós, però només en la primera part es va treure dos gols de la màniga; el primer, un penal que es va fabricar ell, i el segon, a punt d’arribar al descans, una jugada personal digna dels seus millors temps: dues esquivades al límit de l’àrea per tombar rivals i una rematada col·locada al costat del pal del porter lituà de l’Espanyol.
La segona part tampoc no es va jugar amb la intensitat de la primera. Va ser un Madrid més per a la galeria que efectiu, cosa que ja va passar contra l’Sporting. El temps va ser per als meritoris de Benítez, que amb Zidane han perdut pes i amb prou feines compten. Es va veure primer Jesé per Modric, que va marxar com un heroi, aclamat pel Bernabeu. Després li va arribar el torn a Casemiro, i l’últim, Lucas Vázquez, potser el cas d’ostracisme menys justificat perquè l’extrem gallec havia estat un autèntic revulsiu amb Benítez. També va ser l’hora de Keylor Navas, perfecte en accions puntuals. Diumenge a Los Cármenes serà una altra cosa. Encara un examen per aprovar.