La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pitjor equip d’Europa
L’Hellas Verona, cuer d’Itàlia, és l’únic conjunt que encara no ha guanyat en els grans tornejos
A la coqueta ciutat de Verona, escenari de la tragèdia de Romeu i Julieta de Shakespeare, hi ha una cosa pitjor que pertànyer als Capuleto i enamorar-se d’un Montesco i és ser seguidor de l’Hellas, el club més antic de la ciutat, i que aquesta temporada s’ha guanyat a pols el títol de pitjor equip d’Europa.
L’Hellas Verona és l’únic equip de les vuit grans lligues del continent que no ha guanyat. El seu cas no té parangó tampoc a Turquia, Portugal i Holanda. El Troyes francès el va deixar sol la setmana passada en guanyar el Lilla. En canvi, després de 22 jornades el caseller de victòries de l’Hellas continua buit. De fet, el cuer, que va empatar ahir a zero al camp del Torí, no sap el que és celebrar un triomf des del 17 de maig del 2015, en la data 36 del campionat anterior quan va guanyar 2-1 l’Empoli. Demà passat tindrà una nova oportunitat de treure’s de sobre aquesta etiqueta i liquidar la mala ratxa contra l’Atalanta, un rival propici, ja que es presentarà a Verona amb una ratxa de set partits consecutius sense guanyar.
Lluny, molt lluny, queda l’únic títol de Lliga que va conquerir l’Hellas, el 1985. Va ser fa trenta anys, però ara mateix a l’estadi Marcantonio Bentegodi –on Iugoslàvia va eliminar Espanya en el Mundial del 1990– sembla que hagi passat una eternitat en recordar aquella temporada en què, amb l’alemany Hans Peter Briegel a l’equip, van guanyar el Juventus de Platini, l’Inter de Rummenigge, el Nàpols de Maradona, l’Udinese de Zico i el Fiorentina de Sócrates.
Fins i tot no s’assembla de res a l’Hellas que la temporada passada es va salvar sobradament, vivint la majoria del curs a la zona tranquil·la gràcies als 22 gols del veterà Luca Toni. Quins bons temps... de fa només uns quants mesos! Enfonsat en la classificació, a 12 punts de la salvació i amb tan sols 14 gols marcats –només tres són de Toni–, el de Verona necessita un miracle.
En el club ha corregut la veu de campi qui pugui. I els millors futbolistes de la plantilla han estat els primers de veure-li les orelles al llop i han decidit abandonar el vaixell. L’exbarcelonista Rafa Márquez va decidir tornar al seu país i firmar per l’Atlas mexicà; l’islandès Emil Hallfredsson ha fitxat per l’Udinese; Jacopo Sala se n’ha anat al Sampdoria, i el porter Rafael ha emigrat al Càller. Únicament Toni, al qual pesen molt els 38 anys, i Pazzini, ex del Milan i de l’Inter, continuen fidels.
Tots fugen de la derrota com de la pesta. Ni tan sols continua Andrea Mandorlini, que era el tècnic que feia més temps que ocupava el càrrec quan va ser destituït al novembre. Havia arribat a l’Hellas el 2010 quan l’equip lluitava a la Lega Pro, la Segona B italiana, i després de dos ascensos va col·locar el Verona a la Serie A el 2013. Però en les crisis el primer que es perd és la memòria. Per intentar una reacció el club es va encomanar a Luigi del Neri, per acabar-ho d’adobar una llegenda de la banqueta del Chievo Verona, l’equip d’un barri de la ciutat, que transita còmodament dotzè. Amb ell, la millora del malalt és gairebé imperceptible però, com a mínim, suma tres empats seguits. Qui no es consola...
Al pati de la casa de Julieta els enamorats escriuen i enganxen cartes d’amor impossible. Tan impossible com que l’Hellas Verona guanyi un partit.