La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cap d’Antifrau, als polítics: “M’he reunit amb tothom”
De Alfonso amenaça d’esbombar dades i diu que Rivera li va demanar informació
El director de l’oficina es va posar a les ordres del ministre per acusar Vila d’Abadal
“El contingut de l’enregistrament és nul, és com si no existís. No és al món”. Potser no al món de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya fins que dimecres el Parlament el destitueixi, però els seus efectes col·laterals són molts i incontrolables. I van des de posar en qüestió la seguretat de les comunicacions al Ministeri de l’Interior fins a la refundació de Convergència, amb permís del procés sobiranista.
L’últim episodi de la conversa entre De Alfonso i el ministre Jorge Fernández inclou detalls d’un complet pla per desbancar Artur Mas al capdavant de CDC i posar fi a la seva aposta independentista. El relleu seria l’exconseller Germà Gordó, que és “ambiciós” i a qui “els empresaris” donarien suport. La proposta del director d’Antifrau incloïa un exòtic pas al costat de l’expresident, que es convertiria en “assessor del Govern central per a temes territorials”.
De Alfonso va comparèixer ahir al Parlament convençut que la millor defensa era un bon atac. Arrogant i fins i tot irreverent, el magistrat es va definir com un “home digne, recte, honrat i seriós”, una dignitat que, a parer seu, el fa “noble” i, per això mateix, suposadament immune. D’aquí ve que la revelació de les dues extenses converses que va mantenir l’octubre del 2014 amb Jorge Fernández Díaz al despatx del ministre sigui un “desgraciat succés” i el contingut es justifiqui, precisament, pel seu “excés de diligència” a l’hora d’executar la seva feina. Simplement “li seguia el corrent” al ministre, va dir després de la compareixença.
Les gravacions de les trobades de Fernández i De Alfonso han desmantellat els relats previstos de campanya a Catalunya, els partits independentistes han recuperat la tensió del discurs de la desconnexió i s’imposen termes com “guerra bruta” i “GAL mediàtic”. Mentrestant, socialistes, Podem i Ciutadans demanen dimissions i intenten sortir-ne indemnes. Cosa que esdevé cada vegada més difícil. Si De Alfonso va apuntar a una investigació sobre presumpte finançament irregular del PSC com a motivació de la filtració de les converses, ahir el rebre li va tocar a Albert Rivera i fins i tot al conseller d’Interior, Jordi Jané.
Per De Alfonso, “l’únic que mereix ser investigat” és la violació del seu “dret a la intimitat”. “Aquest i no pas un altre és el tema”, va retreure als diputats. Però els grups parlamentaris, exceptuant el PP, estaven més interessats pels tripijocs polítics de les seves investigacions. Lluny d’arronsarse, el magistrat va caure en una nova indiscreció. Va explicar que ha mantingut més d’un centenar de reunions amb polítics de tots els colors –llevat de la CUP– i que guarda unes “fitxetes” sobre les trobades. I vet aquí l’exemple que ho demostra: Rivera va anar a veure’l al despatx i “em va demanar àrnica, em va dir que em donarien suport en tot, però que jo havia d’entendre que també els havia de donar alguna cosa”.
De Alfonso va recórrer a Jacinto Benavente per afirmar que “els homes s’uneixen quan hi ha odi pel mig”, i va afegir: “Hi ha més odi perquè està en joc el triomf de les eleccions”. El magistrat es considera un “cap de turc”, víctima d’un “judici sumaríssim”, però en les se- ves converses amb el ministre Fernández no fa escarafalls amb els trencacolls de la política.
“Pel meu compte he anat movent fils, sempre he anat proposant idees...”. Els seus interlocutors, segons l’enregistrament, eren Isidre Fainé (La Caixa), José Luis Bonet (Freixenet) o el desaparegut José Manuel Lara (Planeta) i, especialment, l’exconseller de CDC Germà Gordó. “Se’m va acudir pensar en ell com a alternativa” a Artur Mas per frenar el procés sobiranista i rellevar-lo al capdavant de CDC. Fins i tot explica una conversa amb Gordó en què li assegura que intentaria que Mariano Rajoy truqués a Mas i el pressionés perquè renunciés a l’independentisme amb la intenció que li digués “si no ho fas per Catalunya, ni per Espanya, fes-ho pel teu partit”.
Segons Daniel de Alfonso, Gordó està “calladet” però “encantat”. Fins que ahir es va revelar la tesi del director d’Antifrau. L’exconseller es va defensar mitjançant un comunicat en què negava haver participat en un complot per descavalcar al president Mas: “Sem-
“No he participat mai en una conxorxa contra Mas; sempre li he estat totalment fidel”
pre li he estat totalment lleial”.
La llista de damnificats per les converses entre el ministre i De Alfonso encara va sumar un altre nom. El de l’exalcalde de Vic i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal. Es tracta d’un dossier sobre presumptes despeses en àpats amb càrrec al Consistori. El ministre aplaudeix la investigació “ara que està de moda això de les targetes de Bankia” i considera el cas “un torpede en la línia de flotació”. “Jo a les seves ordres”, contesta De Alfonso.
El PP treballa per controlar els danys col·laterals. El partit ha enviat un argumentari als seus candidats en què suggereix que atribueixin les acusacions de l’oposició a una aliança de l’esquerra amb els independentistes i alertin que els intents per debilitar el PP busquen la ruptura d’Espanya. La línia oficial passa per desacreditar la filtració i defensar el ministre, però Fernández no s’estalviarà que el cas arribi als tribunals. CDC i ERC han anunciat que presentaran denúncies per prevaricació, tràfic d’influències i revelació de secrets. També el PSC va anunciar una querella contra De Alfonso. Dimecres el ple del Parlament té previst formalitzar la seva destitució i el magistrat no descarta lluitar als tribunals: “No hi ha cap precepte de la llei que aquest director s’hagi saltat”. I un nou sarcasme fora de lloc: “La falta d’ètica no està recollida a la llei com a motiu de cessament...”.
De Alfonso va traslladar al ministre un dossier sobre Vila d’Abadal: “Jo a les seves ordres”