La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vaig començar apostant 10 € amb els amics i en dec 10.000”
Les apostes en línia provoquen addicció molt més de pressa que les clàssiques
Durant l’Eurocopa del 2008, R.G.S. i un grup d’amics van decidir apostar deu euros cada un per la selecció espanyola a través d’una plataforma d’apostes en línia. Avui, vuit anys després, R.G.S. deu 10.000 euros i rep tractament a la unitat de joc patològic de l’hospital de Bellvitge. “Hi vaig entrar per provar, amb els meus amics, i va resultar que Espanya va guanyar l’Eurocopa i nosaltres, les apostes; i vaig pensar que era fàcil, que apostant unes vegades ganes 100 i unes altres 50, però ganes, o perds però menys que el guanyat, o que en perds mil però fiques 500 per recuperar així tot el perdut... I d’aquesta forma em gastava més de la meitat del meu sou mileurista, tot el saldo de les targetes, els diners que cobrava en B i que deia a la meva dona que no m’havien pagat... Fins a tenir un deute de 10.000 euros i no poder utilitzar la targeta de crèdit per a res”, relata aquest jove de 37 anys, casat i amb un fill. I explica que tot això sense ser conscient de tenir un problema –“és normal jugar, la gent juga a la loteria, a l’ONCE...”–, però que sí que ocultava els seus tripijocs econòmics i les seves apostes alienes a la penya d’amics. “Si el Madrid jugava a les vuit, a dos quarts de vuit buscava una excusa per absentar-me un moment i apostar; o si estava de tertúlia, agafava el mòbil i sense que em veiessin apostava; t’aïlles de tot i només penses a apostar, perquè al principi apostes 50 i et regalen 100, i ganes i això enganxa, i quan has perdut tres vegades vols recuperar el perdut, i encara que als webs i a la publicitat et diuen que juguis amb moderació, tu no hi penses”, detalla.
I assegura que no és l’únic. “En el mateix cas hi ha dos amics més; ara que n’estic sortint (porto sense jugar des d’agost) els diré que tenen un problema i que en poden sortir, perquè segur que no ho veuen”.
Des que el 2012 es va regular a Espanya el joc en línia, el negoci
i els jugadors no han deixat de créixer. L’any passat es van jugar més de 8.500 milions d’euros, un 30 per cent més que el 2014, i gairebé la meitat es va destinar a apostes esportives, que van augmentar un 43 per cent, segons la memòria de la direcció general d’Ordenació del Joc (DGOJ). El nombre de jugadors va augmentar un 13 per cent, amb una mitjana de mig milió d’usuaris actius al mes, dos terços d’ells en les apostes esportives. “Tots els segments de joc en línia estan creixent, però el que més interès desperta en el públic espanyol és el de les apostes esportives, on el jugador típic és un home d’entre 22 i 45 anys, que se sent còmode amb les noves tecnologies, que té smartphone, un poder adquisitiu alt i un nivell d’estudis mitjà o superior, que troba la travessa avorrida i vol alguna cosa més dinàmica i real, com les apostes esportives, un 70 per cent de les quals es realitzen durant els partits per gent que l’està veient, ho analitza i aposta en aquell moment”, explica Sacha Michaud, el president de l’Associació Espanyola de Joc Digital (Jdigital).
Només l’any passat es van donar d’alta 1,7 milions de nous jugadors en línia, amb la qual cosa el nombre d’usuaris registrats des que es va regular el mercat supera ja els 6,5 milions de persones.
També és comú que, com en el cas de R.G.S., els afectats per ludopatia no vegin el seu problema ni demanin ajuda fins que es veuen pressionats pels deutes. Una vegada es posen en tractament –“el que resulta millor és el tractament psicològic cognitivocon-
R.G.S. és mileurista i aficionat al futbol: “Creus que saps més que ningú, t’aïlles i sols penses a apostar” En el joc presencial es triga de 5 a 7 anys a desenvolupar la conducta patològica; en línia, any i mig
ductual, combinat amb tractament farmacològic o no”, diu Jiménez–, el 70 per cent supera la malaltia i un 30 per cent va recaient o abandona.
“Les cinc primeres sessions són clau; si les superen sense abandonar ni recaure, tenen moltes probabilitats d’èxit”, apunta la psiquiatra. “Creia que em costaria més, però una vegada ho expliques i et treus el pes de sobre, la teva vida és més tranquil·la, t’obres més, pots confiar més en la gent, i aquesta et dóna suport, t’anima, i et trobes millor físicament; és important saber que tens ajuda, i amb ajuda en surts”, conclou R.G.S.