Olor de pólvora

LA temperatura del Parlament va superar ahir la màxima dels termòmetres del zoològic. Sens dubte, el clima de la Cambra estava més enrarit que l’ambient de la Ciutadella. Lluny de declinar l’activitat parlamentària pel bon temps i la imminència de les eleccions, la presència de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), a la comissió d’Afers Institucionals va resultar una tempesta política. La filtració de les seves converses amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en les quals es comenten actuacions per combatre l’independentisme, han estat qualificades per l’oposició de veritable “guerra bruta”. El director de l’OAC no es va deixar intimidar pel contingut de les seves manifestacions a la seu d’Interior, ni per les acusacions dels portaveus dels partits. Sabedor que no hi ha millor defensa que un bon atac, el jurista va treure del seu barret de copa expressions com “la dignitat, com a qualitat humana, és tan noble que compensa les pèrdues que causa”, “no m’utilitzin com a cap de turc en una campanya electoral perquè això canta” o “jo no descobriré el pastís de res”. Va denunciar “una operació política per sotmetre’l”, es va erigir en “figura incomodíssima” i va acusar els partits d’aspirar a aconseguir “un organisme dòcil i acovardit”.

Va ser sorprenent escoltar tant desdeny cap a qui devia donar explicacions. Era una manera de parlar més de la forma que del fons. Devia saber que Churchill havia dit: “Les dificultats no ens han d’espantar; si alguna sobresurt, tota les altres es poden tractar en conjunt”. I va anunciar que no pensa dimitir, encara que dimecres s’aprovarà el seu cessament. La compareixença va acabar quan es donava a conèixer una nova filtració sobre les maniobres per canviar la direcció de CDC per una altra cúpula no sotmesa al dictat sobiranista. Aleshores la Ciutadella començava a fer olor de pólvora. La revetlla acabava de començar.