La Vanguardia (Català-1ª edició)
Daniel de Alfonso
El director d’Antifrau no convenç el Parlament, que aprovarà la seva revocació
DIRECTOR D’ANTIFRAU
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, va comparèixer ahir al Parlament amb una actitud que va sorprendre els diputats. El responsable de la institució va utilitzar un to desafiadors impropi del seu càrrec.
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, va arribar ahir al Parlament disposat a plantar cara. No només no va reconèixer cap error en el seu procediment, sinó que va acusar els diputats d’aprofitar el cas de les converses amb el ministre Jorge Fernández Díaz per treure’n rèdit electoral de cara a les generals. La seva compareixença davant la comissió d’Afers Institucionals es va convertir en un atac amb què intentava parapetar-se contra les crítiques dels diputats.
Fins i tot va insinuar que té una gran quantitat d’informació, en alguns casos comprometedora, dels molts polítics amb qui s’ha reunit al llarg dels anys que estat al capdavant de la institució. “No siguin hipòcrites, senyories, tots s’han reunit amb mi, sobretot els diputats de Junts pel Sí, perquè formen part del Govern, com és normal”, va amollar. Va assegurar que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, li va demanar certs favors a canvi de donar-li suport, i qual ell no hi va accedir; amb el PSC va dir que havia abordat temes “delicats”; amb els membres del Govern va assegurar que hi despat- xava sovint. Tot, va afirmar, dins de les seves atribucions. “Si això és conspiració, que tiri la primera pedra qui estigui lliure del pecat de conspirar,” va dir desafiant els grups parlamentaris.
De Alfonso parlava sota l’atenta mirada dels diputats de la comissió, una quantitat inusual de periodistes i un públic entre el qual hi havia Jaume Roures, accionista i directiu de Mediapro i fundador del diari Público, mitjà que ha divulgat l’enregistrament de les converses.
De Alfonso va defensar la seva actuació i va emmarcar la reunió amb el ministre dins de la dinàmica habitual del seu càrrec –va afirmar que va protagonitzar més de cent trobades amb càrrecs públics i que guardava registres escrits de totes–. En aquest sentit, va negar que volgués construir falsos casos de corrupció per atacar els grups independentistes i va remarcar que cap dels expedients tractats amb Fernández Díaz no ha tirat endavant, sinó que tots van ser arxivats perquè es va considerar finalment que no tenien fonament. “Jo no em deixo influir”, va concloure.
El director de l’OAC va insistir que només es tractava d’una conversa que no va tenir més conseqüències ni va derivar en cap mena d’actuació, per més que les formes que hi gasten “hagin pogut sorprendre”. La familiaritat i proximitat amb què se’l sent tractar el ministre en les gravacions formen part, segons ell, d’un mètode que fa servir per connectar amb el seu interlocutor i obtenir-ne informació. “Això també ho fan els polítics i els periodistes”, va assegurar.
El seu to desafiador no va deixar indiferent ningú i, sobretot, els seus arguments no van servir per convèncer els grups. Junts pel Sí, Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP van afirmar que han perdut la confiança en la seva figura. “Vostè no és la persona idònia per dirigir l’OAC”, van coincidir. Per tot plegat li van exigir que dimiteixi voluntàriament i no esperi que el ple de la setmana que ve confirmi la seva revocació. “No hi comptin”, va respondre De Alfonso, rotund.
El director de l’OAC es va presentar com la víctima d’una persecució política i va assegurar que ha patit amenaces per exercir el seu càrrec. “Fins i tot han entrat a casa meva; he estat perseguit, ho puc demostrar”, va revelar. Veladament, va relacionar la situació que s’ha viscut amb interessos ocults de sectors poc interessats “que es persegueixi el frau i la corrupció” i, com qui no vol la cosa, va deixar anar una referència a càrrecs vinculats al cas ATLL. “Sóc un cap de turc, se m’està fent un judici sumaríssim”, va lamentar.
Unes justificacions que van caure en sac foradat. Els grups parlamentaris pensen tirar endavant el procés de revocació del seu càrrec iniciat ahir i que culminarà dimecres vinent al ple. “Vostè ens
Els diputats l’acusen de conspirar amb Fernández Díaz per atacar l’independentisme
ha intentat confondre, el problema no és reunir-se per obtenir informació i perseguir la corrupció; el problema és reunir-se per conspirar, i això és el que ha fet vostè”, li va retreure el diputat de Junts pel Sí David Bonvehí. Pels parlamentaris, De Alfonso ha actuat al dictat del ministre de l’Interior, “faltant a l’ètica” que requereix el seu càrrec, cosa que suposa un “atac gravíssim a la democràcia i a l’Estat de dret”. Només el diputat popular Santi Rodríguez es va posar del costat del responsable de l’OAC i va abonar la tesi de la conspiració contra ell.
Si tot continua segons es preveu, el ple del Parlament oficialit- zarà el cessament de De Alfonso la setmana que ve. La seva destitució l’han de ratificar tres cinquenes parts dels diputats en primera votació i una majoria simple en segona votació. Una sortida que ja es dóna per feta, però que no tancarà el cas que es compleixin les advertències de l’encara director d’Antifrau. De Alfonso va assegurar que està disposat a portar als tribunals la seva destitució, perquè sosté que no va actuar amb negligència sinó al contrari. El seu comportament al capdavant de l’Oficina ha estat tan impol·lut, va dir, que fins i tot els treballadors li van mostrar suport dimecres. Ahir, tanmateix, part de l’equip de la institució va entrar una instància al Parlament en què es desvinculaven del seu director i negaven haver-lo protegit.
La compareixença tampoc no va aclarir com es va gravar la conversa ni qui la va difondre. “Espero que el Ministeri de l’Interior ho descobreixi –va dir De Alfonso–. Ells tenen els mètodes per fer-ho, nosaltres no”.
“Que tiri la primera pedra qui estigui lliure d’haver conspirat”, etziba el responsable de l’OAC