La Vanguardia (Català-1ª edició)
Val més que guardin el xampany
No li falta raó a Donald Tusk, president del Consell Europeu, quan diu que els enemics de la Unió Europea destaparan avui ampolles de xampany si resulta que el Regne Unit ha votat majoritàriament a favor de sortir del club.
Sempre disposada a col·laborar amb la causa de destruir la UE, Marine Le Pen s’ha ofert a animar-los la festa: “Vosaltres voteu Brexit. Nosaltres posarem el xampany”, els aclamava el Front Nacional en un anunci de la seva pàgina de Facebook. Sí. Le Pen no seria l’única que ho celebraria. Les forces populistes, antieuropees i xenòfobes de tot Europa els seguirien en la celebració mentre a les capitals europees –i a Washington– se succeirien les reunions de crisi per encaixar la ruptura i la pèrdua d’un dels socis més rellevants tant des del punt de vista econòmic com estratègic.
Tan inquietant com aquest escenari seria, però, que els britànics decidissin quedar-se i a Brussel·les i les altres capitals es posessin a celebrar-ho sense canviar res ni treure’n conclusions, tirant endavant com si la UE s’hagués apuntat una victòria històrica en lloc de simplement haver sortit viva d’una prova de foc que diu molt de la seva mala salut. Encara que fruit d’un context nacional molt concret, el referèndum britànic és simptomàtic d’un malestar present a tota la UE, fins i tot en països abans campions de l’europeisme com Itàlia o Espanya.
Mai com ara la legitimitat de les institucions europees i la idea en si del projecte europeu no ha estat tan qüestionada. La gestió de la crisi de l’euro i la caòtica situació en què va derivar l’any passat l’arribada de més d’un milió de refugiats tenen molt a veure en aquesta delicada conjuntura que no convida a “fer grans salts endavant” en la integració europea. Ni tan sols si el Regne Unit no diu bye-bye a la UE, com fa uns dies va reconèixer Jeroen Dijsselbloem, president de l’Eurogrup i ministre d’Holanda, un país que d’euroescepticisme en sap molt.
“Obsessionats amb la idea d’una integració total i instantània no ens vam adonar que la gent normal, els ciutadans d’Europa, no comparteixen el nostre euroentusiasme. Desil·lusionats amb les grans visions del futur, demanen que ens enfrontem a la realitat millor del que ho hem fet fins ara. L’euroescepticisme i l’europessimisme s’han convertit avui en una alternativa a aquestes il·lusions”, utopies com la d’“una Europa sense nacions Estat” o “la unitat euroasiàtica”, va dir amb cruesa Tusk en una recent reunió del Partit Popular Europeu.
Amb ‘Brexit’ o sense, la Unió Europea hauria de treballar per recuperar la legitimitat perduda
La recerca de la sobirania tal com existia en temps passats és també una il·lusió, escriu Bert Koenders, ministre d’Exteriors holandès. “Al món diferent i turbulent en què vivim, la cooperació europea ens dóna més força. El ferotge debat entre els eurofederalistes acèrrims i els populistes nacionalistes ignora la realitat. Els federalistes fugen cap endavant oblidant que els governs han de ser al més a prop possible de la gent. Una Europa federal serà una closca buida: una UE potent exigeix estats membres potents”.
És la tendència en voga. La resposta a una opinió pública a la qual la idea de més Europa se li ha entravessat i es mostra sensible als cants de sirena dels qui advoquen pel retorn al passat. Per a la zona euro és un problema greu: les mesures que necessita per completar la seva carcassa institucional exigeixen més cessions de sobirania de les que les seves opinions públiques estan disposades a acceptar. D’una banda i de l’altra. Però és la limitació amb què haurà d’aprendre a navegar.
Per això, ara que Alemanya ha deixat clar que no hi haurà avenços almenys fins passades les seves eleccions (i les de França) del 2017, la resta de països haurien de pressionar per fer el que Dijsselbloem va anunciar de cara al referèndum: “Acabar el que hem començat (la unió bancària, amb la creació d’una assegurança europea de dipòsits, un pla frenat per Berlín)” i “donar a la gent el que la gent espera de l’euro, seguretat econòmica”. Amb Brexit o sense. La legitimitat de les institucions europees també guanyaria si els governs fossin capaços d’acordar una política d’asil eficaç alhora que compatible amb els valors que defineixen Europa. Llavors sí que hi haurà raons per obrir el xampany, o un bon cava.