Erdogan planteja preguntar als turcs si continua negociant amb la UE

Si és pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, Turquia ja pensa a sortir de la Unió Europea (UE) abans d’haver-hi entrat. Després de més de cinquanta anys esperant a la porta d’un club que –sembla– no el desitja com a membre, el cap de l’Estat pensa que els ciutadans turcs no seran menys que els britànics. Encara més tenint en compte que el sempre endarrerit ingrés del país euroasiàtic a la Unió Europea dels 28 ha estat un dels temes crucials de la campanya britànica.

“Podríem (...) preguntar a la gent igual com ho fan els britànics”, va advertir Erdogan la vigília del referèndum sobre el Brexit. “Preguntaríem: Hem de continuar amb les negociacions amb la Unió Europea o donarles per acabades?”, va concretar l’home fort de Turquia. I a continuació va dir: “Si la gent diu ‘continuar’, llavors continuaríem”, va afegir.

Però, de primer, Erdogan ja té clar per què la Unió Europea és tan reticent davant el successor jurídic de l’imperi otomà. A parer seu, Brussel·les no vol Turquia perquè és “un país de majoria musulmana” i l’hauria d’admetre així. “Per què busqueu evasives?”, es va preguntar dimecres de forma retòrica el president. “M’ho va dir molt clarament un antic ministre d’Exteriors de França: ‘No us acceptaran mai a la UE; és un esforç inútil’. Per què?, li vaig preguntar. Va contestar: ‘Perquè sou musulmans’”, va afegir el líder turc.

El president diu que un exministre francès el va advertir que la UE no els acceptaria perquè són musulmans

El cas és que la setmana que ve els líders turcs començaran un altre capítol –el que s’ocupa dels canvis financers i de pressupost– de les reformes necessàries per convertir-se en membre de la Unió Europea. Però així mateix, si cal ser francs, dels 35 capítols necessaris per accedir al club comunitari, Turquia només n’ha completat un amb èxit, malgrat que en té 15 d’oberts. I a aquest ritme, com bé ha subratllat el primer ministre britànic, David Cameron, amb sorna, Ankara els tindrà tots a punt “l’any 3000”.

Tot, de fet, va començar fa més de mig segle, el 1963, quan Ankara i Brussel·les van fixar els objectius fonamentals d’una associació amb l’Acord d’Ankara, que ja constatava que Turquia es volia convertir en membre de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). El 1987 Ankara va presentar la seva candidatura a la CEE i el 2005 van començar per fi les negociacions d’accés a la Unió Europea.

El fet que la situació de Turquia de cara al procés s’hagi utilitzat sovint en el context del referèndum britànic no ha agradat gens a Ankara. Tampoc que l’exmandatari francès Nicolas Sarkozy no hagi admès que, reunit amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, la setmana passada a Berlín, li va dir que veia “impensable” que Turquia entrés al selecte club europeu. O que finalment Brussel·les admetés aquests dies enrere que no eximirà de visat els turcs al juliol com es va pactar en l’acord sobre els refugiats. Ara, com una amant ofesa, Ankara vol suggerir que és ella qui realment pugui finalment tallar en sec la turmentada relació després que diversos països membres hagin deixat clar que no veuen realista una unió seriosa.