La Vanguardia (Català-1ª edició)
Por al ‘Brexit’ de Gibraltar
Els 9.000 treballadors espanyols que cada dia creuen el reixat temen perdre la feina si el Regne Unit deixa la UE
Davant el pas fronterer entre Espanya i Gibraltar s’alça un centre comercial dominat per l’imponent local de McDonald’s. És el primer que coneixen d’Espanya els britànics que acaben d’aterrar al Penyal per fer una gira turística per Andalusia. “Si voten pel Brexit, anem tots a l’atur”, comenta l’Ángel, natural de La Línea, a la seva botiga de records.
Davant d’aquest improvisat centre comercial a l’aire lliure una escultura guarda la memòria dels treballadors espanyols al Penyal. Un home de ferro que treballarà a Gibraltar portant una bicicleta carregada de flors.
Els espanyols esperen el resultat de la consulta amb tanta impaciència com els mateixos gibraltarenys. Es calcula que uns 9.000 travessen cada dia les casetes de la duana. La xifra és una aproximació, ja que els treballs declarats són només 4.500. La Línea de la Concepción, amb una mica més de 63.000 habitants, té a l’atur el 36% de la població activa. Si triomfa el Brexit, la situació seria encara pitjor per a l’atur a la comarca del Campo de Gibraltar.
“Catastròfic” és l’adjectiu utilitzat per Juan José Uceda, president de l’Associació de Treballadors Espanyols a Gibraltar. No només per als que puguin perdre els seus llocs de treball. “El flux comercial entre el Penyal i el Campo es veuria afectat greument. Qualsevol dificultat afegida en l’accés fronterer repercutiria molt negativament”, assenyala. Cada setmana uns 350 camions procedents d’Espanya accedeixen amb mercaderies per a la colònia. L’impacte econòmic de Gibraltar a la zona es calcula en uns 750 milions d’euros, la quarta part del seu PIB. “Gibraltar és la segona empresa que dóna ocupació a Andalusia. La primera és la Junta”, declara Fabian Picardo, el ministre principal.
El turisme, l’hostaleria, les assegurances, les apostes en línia, l’aprovisionament de vaixells i el servei domèstic són els llocs de treball en els quals es poden trobar treballadors espanyols. També al contraban.
Cristóbal del Pino és responsable informàtic per a una de les grans cases d’apostes esportives. Gibraltar és seu i pàtria de William Hill i Bwin, entre moltes altres de menys conegudes. Passa la frontera cada dia. “Acostumo a fer-ho amb moto, que és el més còmode. Però quan el Govern espanyol va endurir el pas i es van formar aquelles cues quilomètriques, ho vaig fer a peu”, comenta. Del Pino està inquiet davant el que pugui passar “perquè si aquesta gent se’n va de la Unió Europea, les conseqüències laborals per als espanyols seran molt dures”.
El mateix opina Gino Giménez, amo d’un dels restaurants que jalonen Casemates Square, on estava previst que Cameron intervingués en un acte públic la setmana passada, cancel·lat per l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox. Giménez va aconseguir arreglar el seu local gràcies a l’ajuda de la UE i avui és un restaurant de prestigi que ocupa 14 cambrers espanyols. “Si marxem de la Unió, què se’n farà, d’ells?”, es pregunta.
A banda i banda del reixat ningú vol ni pensar que després del Brexit, si es produeix, el Govern espanyol vulgui aprofitar la situació
“Això és el més semblant a una ciutat internacional com ho va ser Tànger, però tot pot canviar”
per utilitzar el tancament de fronteres com a mesura de pressió. Juan José Uceda encara recorda aquells anys, entre el 1969 i el 1982, en què molts ciutadans de La Línea saltaven la tanca cada dia per poder tirar endavant.
Alfonso Leal és espanyol i treballa a Gibraltar. Amb 41.000 lliures (53.000 euros) de renda per càpita, reconeix que el Penyal viu uns anys daurats que el Brexit pot tombar. “Avui a Gibraltar espanyols i llanitos convivim sense problemes. I el mateix passa amb la població musulmana o jueva. El racisme no existeix a Gibraltar o, almenys, no és un problema aparent. Això és el més semblant a una ciutat internacional, com ho va ser Tànger durant la Segona Guerra Mundial. Però tal com va succeir a Tànger, tot pot empitjorar. Quan apareixen les dificultats, reneixen els fantasmes”, adverteix.