La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern colombià i les FARC posen fi a mig segle de guerra
El president Santos i el cap de la guerrilla firmen el lliurament d’armes a l’Havana
Ahir va ser “l’últim dia de la guerra” a Colòmbia. Almenys, de la guerra amb les FARC, principal conflicte armat de la Llatinoamèrica. La imatge d’ahir a Cuba ha estat desitjada però impossible durant 52 anys, en els quals hi ha hagut més de 200.000 morts i més de sis milions de desplaçats. El president Juan Manuel Santos va tornar a estrènyer la mà de Timoleón Jiménez, Timochenko, líder d’una guerrilla que deixa d’existir.
L’himne de Colòmbia va sonar a l’inici de l’acte a l’Havana, abans que fos llegit l’acord per l’alto el foc bilateral i definitiu entre l’Estat colombià i les FARC, que inclou els detalls per a la desmobilització i l’entrega de les armes, últim punt que quedava pendent de resoldre a les negociacions.
Els guerrillers, que ara es distribueixen en 88 llocs de Colòmbia, seran concentrats en 22 zones “territorials, temporals i transitòries” i vuit campaments, on podran mantenir les armes mentre s’espera que els acords siguin ratificats, previsiblement mitjançant un referèn- dum. A partir d’aquesta ratificació, s’obrirà un període de sis mesos per al lliurament de les armes, que serà controlat per observadors internacionals sota supervisió de l’ONU. Aquests observadors seran membres de les forces militars i de seguretat de diferents països, principalment llatinoamericans, encara que també està prevista la participació d’Espanya en el contingent.
La pau és irreversible i per això la foto de la firma de l’alto el foc necessitava testimonis del més alt nivell. A l’Havana, van ser presents el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, acom- panyat dels presidents del Consell de Seguretat i l’Assemblea General de l’organisme; el líder cubà, Raúl Castro, com a amfitrió de la taula de negociació des del 2012 i país garant dels acords; així com el ministre d’Exteriors de Noruega, també garant i on aquell mateix any es van iniciar discretament els diàlegs abans d’instal·lar-se a Cuba.
Dos països més, Xile i Veneçuela, van actuar en qualitat d’“acompanyants” del procés de pau, i els seus mandataris, Michelle Bachelet i Nicolás Maduro, tampoc no es van perdre l’acte, al qual igualment van assistir els presidents de la República Dominicana i de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac), Danilo Medina, i del Salvador, Salvador Sánchez Cerén, antic comandant de la guerrilla d’aquest país, el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional (FMLN), i el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto.
Des de la discreció absoluta, en una mesura o altra diplomàtics de tots aquests països han ajudat que les dues parts resolguessin els aspectes més espinosos dels diàlegs de pau. En el cas de Veneçuela va ser el predecessor de Maduro, el difunt Hugo Chávez, que va jugar un paper rellevant perquè les dues parts d’asseguessin a parlar.
També els Estats Units i la Unió Europea han col·laborat molt discretament i ahir van enviar els seus dos representants especials per a Colòmbia, Bernard Aronson, un dels diplomàtics dels Estats Units que millor coneix la regió, i Eamon Gilmore, exviceprimer ministre d’Irlanda, el paper de la qual serà encara més important en el postconflicte que ara mateix.
La guerrilla marxista-leninista Forces Armades Revolucionà- rias de Colòmbia es trobava en declivi des de principis d’aquest segle. Segons els serveis d’intel·ligència colombians, l’organització revolucionària comptava amb 21.000 integrants l’any 2002 i controlava 341 municipis, mentre que el 2014 els seus membres eren menys de 7.000 i amb prou feines tenia poder sobre 75 localitats.
Continua en actiu l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), segona guerrilla del país, que ja ha pactat amb el Govern l’inici de negociacions, així com petites organitzacions de paramilitars vinculades amb el narcotràfic.
L’ONU supervisarà amb observadors internacionals el procés de desmobilització