De Alfonso davant el Parlament

DANIEL de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, va comparèixer ahir davant de la comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament. Havia transcorregut tot just dia i mig des de la divulgació de les converses entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i De Alfonso, en què tots dos van manegar informació sobre polítics independentistes catalans, i familiars seus, amb l’aparent ànim de trobar elements per desacreditar el sobiranisme. Els fets són molt greus, ja que suposarien la utilització d’instruments estatals amb finalitats partidistes i mètodes censurables. Tots els partits polítics, tret del PP, han demanat la dimissió del titular d’Interior. No és estrany. Les revelacions han tingut l’efecte d’una bomba sobre la campanya del 26-J. I han estès una capa d’ombra sobre la fiabilitat institucional.

Hi havia doncs expectació davant la compareixença de De Alfonso, alimentada per l’esperança que servís, si més no, per fer llum sobre l’assumpte. Que ens facilités dades per respondre a les dues principals preguntes que suscita aquest cas: com és possible que aquests dos alts funcionaris conversin sobre aquesta mena de temes?, com és possible que aquestes converses s’hagin difós sense l’autorització del ministre?

Lamentem haver de dir que De Alonso no va aportar la llum desitjada. La seva prioritat no va semblar que tranquil·litzés els ciutadans, sinó que va avalar la seva pròpia trajectòria. El to de la seva defensa va ser desafiador. De fet, i malgrat que són molts els ciutadans que ja se senten defraudats per la seva actitud, es va presentar com la víctima d’un “judici sumaríssim”. Va plantar cara al conjunt dels diputats del Parlament, malgrat que el seu càrrec depèn d’aquest òrgan, que ja en tramita la destitució, que potser es produirà dimecres vinent. Amb la mateixa facilitat amb què es va presentar com algú valent i digne, va retreure la conducta dels diferents representants populars. “No siguin hipòcrites, tots vostès s’han reunit amb mi”, va dir. I va afegir que no pensa dimitir, que guarda fitxes d’aquestes trobades i que de moment “no descobrirà el pastís”.

El propòsit de l’Oficina Antifrau és actuar contra les desviacions il·lícites de fons públics i altres conductes irregulars d’autoritats i funcionaris públics. No sembla que la tasca de De Alfonso en aquest terreny hagi estat excel·lent. Ni que el contingut de les seves xerrades amb Fernández l’enalteixi. Ni que la seva actitud d’ahir al Parlament fos la més adient. No hi va d’anar per plantar cara als diputats, sinó per donar-los explicacions. I en no fer-ho va venir a confirmar, novament, que no és la persona adequada per al càrrec.