La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joves autoexclosos
Creix un 6% en un any el nombre de persones que s’inscriuen en el registre perquè no se’ls permeti participar en el joc
En paral·lel a l’augment de jugadors i de quantitats jugades, creix també la xifra dels que, com R.G.S., constaten risc en aquests jocs i decideixen autoexcloure’s incloent-se al Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc (Rgiaj), on a 31 de desembre passat hi havia inscrites 35.157 persones, un 6 per cent més que un any abans. Aquestes inscripcions són voluntàries i impedeixen a aquestes persones de registrar-se com a usuaris de qualsevol plataforma de joc en línia. Gairebé un terç dels registrats tenen entre 26 i 35 anys; un 25 per cent més se situa entre els 36 i els 45 anys, i els més joves, d’entre 18 i 25 anys, suposen ja el 15 per cent.
La joventut dels qui decideixen autoexcloure’s del joc en línia coincideix amb el canvi que observen els experts en el perfil de les persones amb problemes de ludopatia. “Estem rebent pacients d’entre 18 i 25 anys, molts d’ells universitaris, quan fa deu anys l’habitual era que sol·licitessin tractament jugadors d’entre 35 i 45 anys”, assegura Juan José Lamas, director tècnic de Fejar, la federació espanyola de jocs d’atzar rehabilitats. I això no té tant a veure que els jugadors en línia s’iniciïn abans (que també), sinó que l’anomenat període de latència –el temps que passa des que algú comença a jugar i la conducta es converteix en patològica– és menor.
“En el joc presencial aquell període és d’entre 5 i 7 anys, mentre que en el joc en línia, pel seu cabal addictiu, per la seva accessibilitat i per l’anonimat amb què es juga, el termini entre que la persona comença a jugar i es veu afectada per ludopatia s’escurça a any o any i mig”, emfatitza Lamas.
No obstant això, tant des de Fejar com des de Fora de Joc, l’Associació de Rehabilitació de Jugadors Patològics i altres Addiccions, especifiquen que el joc que més ludopatia ha generat i encara genera són les escurabutxaques. Susana Jiménez, responsable de la unitat de joc patològic de l’hospital de Bellvitge, confirma que el 92 per cent dels més de 3.000 pacients que al llarg dels anys han sol·licitat tractament en el seu servei estaven enganxats al joc presencial (escurabutxaques o bingo), però també adverteix que observen un canvi de tendència i un augment dels casos derivats de joc en línia. “L’any passat, el 12 per cent dels pacients atesos tenien problemes amb el joc per internet, i el més comú és el de les apostes esportives”, detalla.
Arriben persones amb ludopatia tan joves perquè, segons alguns estudis, a les apostes esportives en línia juguen fins i tot menors. La llei prohibeix jugar als jocs d’atzar fins als 18 anys i, segons el president de Jdigital, totes les firmes d’apostes en lí- nia exigeixen i verifiquen el DNI de qui es registra abans de permetre-li jugar. Però segons un estudi de la Universitat de València i la Fundació Codere, el 20 per cent dels menors de 18 anys enquestats hi participen. “Controlem el DNI dels jugadors en temps real i verifiquem la data de naixement i l’adreça, que és una mesura de protecció que no hi ha a cap país més; però el menor pot posar les dades d’un DNI que no és el seu o robar el del seu pare”, indica Michaud.
A aquesta participació dels més joves contribueix, segons els experts, el fàcil accés a aquest tipus de jocs gràcies a les aplicacions, l’anonimat que permet internet (poden jugar des de la seva habitació o qualsevol lloc amb el mòbil), i els guanys immediats, que augmenten el potencial addictiu, segons explica el professor de Psicologia de la UOC José Ramón Ubieto.
Susana Jiménez i Juan José Lamas afegeixen dues causes més: l’impacte de la constant publicitat de les apostes en la majoria de retransmissions esportives i la percepció social que es té d’aquests jocs en línia, molt més positiva que en el cas de les escurabutxaques. Molts joves aposten per entreteniment, però també perquè proven de racionalitzar la competició i desitgen demostrar la seva habilitat, el seu coneixement més gran sobre un equip o un determinat esport davant altres jugadors. “El joc en línia té una capacitat immersiva que fa que molts acabin després apostant per equips o seleccions de països que desconeixen”, explica Jiménez.