Jean Dujardin regala 1,36 metres de simpatia a ‘Un hombre de altura’

Diu Jean Dujardin que l’èxit de The artist, que ell va protagonitzar, i l’Oscar, esclar, no l’ha canviat; potser han canviat els altres. Aquells que el miren amb interès o curiositat. Ell, tot i això, ignora aquestes mirades i continua la seva vida amb alegre indiferència. És la fama, que va cantar Bowie. La fama que tant costa conquerir. La fama que, quan arriba, si arriba, com en el cas de Dujardin, es converteix en una manera de marcar la diferència. Un hombre de altura, protagonitzada per l’actor francès, va precisament d’això: de la diferència. I dels prejudicis.

“Al meu personatge tothom el mira. O l’ignoren, que és pitjor. No és famós, no. Resulta que és baixet. Només això. Fa 1,36 metres. Però ho viu d’acord amb la seva idea de normalitat. És un home d’èxit, encantador, bona persona, per què hauria de considerar-se diferent? O pitjor: empetitit davant els altres?”, es pregunta Dujardin des de París, en conversa telefònica.

“El film de Laurent Tirard hauria d’haver-se dit en realitat Una dona d’altura”, comenta. “Perquè és la Diane –encarnada per Virginie Efira, la dona de qui s’enamora l’Alexandre (Dujardin)– la que pateix els problemes”.

Pot ser que la història d’Un hombre de altura, de Tirard (director d’Àsterix i Obèlix: Al servei de Sa Majestat ), no els sigui del tot desconeguda. En realitat és una nova versió de la comèdia argentina Corazón de León, rodada el 2013 per Marcos Carnevale. Una història que ja va tenir la seva versió colombiana. Segon remake, doncs, d’un tema que Sartre hauria definit així: “L’infern són els altres”. Per què repetir altre cop pel costat de la comèdia romàntica la història d’un home fort però baixet i una dona gran però dèbil? Potser perquè als francesos no els agrada el cinema argentí o colombià. Potser. En tot cas, Dujardin afirma: “No he volgut veure l’original (per no contaminar la meva interpretació)”.

L’actor és conscient dels problemes de la gent menuda. “El meu doble al film em deia que de vegades ni el veuen i, en altres ocasions, se sent com si el veiessin massa. Suposo que els prejudicis sobre la gent més aviat baixeta es podrien extrapolar a tots els tipus de discriminació, ja siguin pel tipus de raça, del color de la pell o de qualsevol diferència”.

The artist ha convertit Dujardin en un dels rostres més populars del cinema francès. Però l’actor sap que això passarà: “I llavors només quedaré jo i el que sóc en realitat”. Al final som el que som, diu el seu personatge en aquest Un hombre de altura que s’acaba d’estrenar.