La Vanguardia (Català-1ª edició)
Màgia amb precisió
Buscant la Dory
Director: Andrew Stanton i Angus Maclane Producció: EUA, 2016. 97 m.
Finding Dory. Dibuixos animats.
A més de suggerir el joc de satèl·lits que triangulen la terra, que amb el temps ha permès el GPS, i escriure 2001: una odissea de l’espai entre altres obres capitals de la ciència-ficció, el britànic Arthur C. Clarke (1917-2008) ha passat a la història per una sentència que, en honor seu, s’ha elevat a la categoria de llei. “Arriba un moment que tota tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”, diu la llei de Clarke. No consta que a l’escriptor li agradessin els dibuixos, tot i que pel que sembla li encantaven els nens. En qualsevol cas és indubtable que hauria qualificat qualsevol de les pel·lícules de Pixar de màgiques.
També és cert que la meravella esgota: només cal fixar-se en l’enèsima destrucció del món en mans dels superherois. Però els de Pixar –que abans de ser de Disney va ser de Steve Jobs– no es deixen encegar pel seu domini aclaparador de la tecnologia, i per això la seva màgia – que sobretot és màgia narrativa– no s’ha quedat mai en una simple atracció de fira. Pel·lícula rere pel·lícula, Pixar fa màgia amb cor.
Potser sí que Buscant la Dory no té la profunditat poètica de WALL-E, Up o Del revés. Potser aquesta seqüela de Buscant en Nemo ( 2003) no entrarà al panteó dels grans títols de Pixar, però és una de les més divertides i efectives de la factoria. Pur slapstick, en el millor estil del cinema còmic. Com en aquell Nemo perdut al mar –un peix (pallasso) sobreprotegit pel seu pare, que travessava l’oceà per recuperar-lo–, la reunió de la família també mou la Dory, entranyable peix cirurgià (segons diuen els experts).
La Dory busca els seus pares i es perd en un gegantí aquari californià on se succeeixen les escenes estrambòtiques. Si a Nemo Dory proporcionava els moments graciosos, aquí la seva manca de memòria, aquesta memòria limitada dels peixos que és la seva, es transforma en l’al·licient per superar obstacles. L’acompanyen en Nemo i el seu pare, també un pop rondinaire i altres personatges, com ara una tauró curt de vista i un balena sorda, entranyables en les seves limitacions i decidits a superar-se. I nosaltres, al seu costat, ens animem i ens ho passem bé amb aquesta màgia amb precisió de Pixar.