Ostres, pineau i Renault Rodeo

El 20 de juny passat va canviar la tarifa del peatge per creuar els tres quilòmetres de pont que uneixen el continent amb l’illa de Ré. Fins aquell dia el preu era de vuit euros. Des d’aleshores, el cost ha passat a ser el doble, per a l’anada. La tornada és de franc. És el millor senyal que ha arribat la temporada alta.

Aquests dies es nota que el turisme local ha començat a arribar. I ningú no vol perdre l’oportunitat de menjar ostres, que tenen gust de mar salat. Fins i tot es poden degustar directament als vivers, amb vista a l’Atlàntic, per un mòdic preu. Els vilatans tenen bon paladar.

L’altra principal recol·lecció de l’illa és el vi. Hi ha ceps per tot arreu. Estàs envoltat. Qualsevol quadradet és bo per plantar el cep. Els de pineau serveixen per elaborar un aperitiu, però també es treballen vins blancs i negres de la zona. Així doncs, no és estrany que Andrés Iniesta, empresari viticultor a Fuentealbilla des de fa temps, se senti com casa a Ré i estigui jugant a un gran nivell en aquesta Eurocopa.

Per mida, s’assembla a Formentera, però és manejable i més gran que l’illa més petita de les Balears. Els pobles estan compostos per centenars de casetes blanques amb finestrons verds. I a l’extrem pots pujar al far de les Balenes. La gent es desplaça amb bicicleta. Hi ha esquadrons. Les dues rodes són ideals per descobrir el territori perquè l’illa és absolutament plana i està travessada per carrils bici interiors per anar d’una localitat a una altra evitant la carretera principal.

Ré s’assembla a Formentera, però no ho és. En comptes de ser reducte de hippies dels setanta, aquí el públic és més burgès i aristocràtic. Potser tenen més o menys la mateixa edat, però molts més diners al banc. La mitjana d’edat és bastant alta, i sembla que la mitjana de riquesa, també, perquè ningú no mira el preu de res. Però, entre els cotxassos, de vegades sorprèn l’aparició d’un vell i atrotinat Renault Rodeo (n’hi ha uns quants), la versió francesa del Mehari que tanta fortuna va fer a Formentera i que tenia un paper destacat a l’anunci d’Estrella Damm del 2009.

La prova definitiva que Espanya no és a Formentera és que pràcticament no hi havia italians. Això va ser fins que a Espanya li va tocar jugar amb l’azzurra a vuitens i ara ningú no se’ls pot treure del cap. Però sense fer soroll.

De bon matí la cartera reparteix el correu en bicicleta amb un tracte familiar pel port de Saint-Martin-de-Ré i a la una de la matinada el camió de les escombraries passa sense alterar la quietud. Això mai. Aquí la tranquil·litat i el descans són sagrats.