La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com a arma, l’himne
Les aficions d’Irlanda del Nord i Eire, contrapunt de ‘hooligans’ i radicals
Desenes de radicals russos detinguts. Uns quants hooligans anglesos ferits. Onze espanyols tornats al seu país. Seguidors francesos trencant mobiliari urbà a Marsella. Croats tirant bengales i entonant càntics feixistes als carrers de Bordeus...
Fins ara la gendarmeria ha tancat més de 300 seguidors. I la gent de les dues Irlandes? Cantant als estadis. S’ha viralitzat un tuit. Apareixen els aficionats d’Irlanda del Nord i els polonesos en una plaça de Niça, compartint himnes. Els polonesos canten Ogórek. Els nord-irlandesos, Will Grigg’s on fire, simpàtica reversió d’un hit discotequer dels anys noranta, Freed from desire, que cantava Gala. És una estampa amable, diguem que tova: tot acaba bé, amb tots els seguidors abraçant-se.
Per cert, Will Grigg, davanter nordirlandès del Wigan (és a la Segona Divisió anglesa), encara no ha debutat en aquest torneig: la seva història té gràcia. Aquesta temporada va marcar 28 gols amb el Wigan i va ajudar a pujar de categoria. I un youtuber es va inventar la seva versió, Will Grigg’s on fire. La va penjar a la xarxa. El tema ja és l’himne de l’Eurocopa, per sobre del This one’s for you, la cançó oficial de David Guetta.
I els d’Eire? El mateix. Dimecres Grégoire Fleurot proposava un interessant reportatge a L’Équipe. Apostava per unificar les dues aficions: “Totes dues senten un amor incondicional pel futbol”, publicava el rotatiu francès. El que venia a dir és que irlandesos i nord-irlandesos estan oferint un comportament exemplar: “En la classificació de l’ambient, totes dues s’han distanciat ràpidament dels rivals i disputen un duel de bon comportament per la victòria final”, afegia.
Tot això s’agraeix. És ampli el debat sobre la deriva de les aficions internacionals. És calent l’ambient a Europa, amb el greu problema de les migracions, la campanya del Brexit, l’alba dels feixismes... Hi ha estupor entre comentaristes i analistes polítics. La UEFA ha arribat a plantejar-se la possibilitat d’expulsar les seleccions de Rússia i Anglaterra, per culpa de les seves aficions, descontrolades i violentes: el 13 de juny obria expedient a totes dues federacions. S’han generat centenars d’informacions sobre els seguidors més agressius. “Qui són aquests ultres russos? On han rebut aquesta formació paramilitar?”, s’ha escrit.
“En la classificació de l’ambient, totes dues es distancien de la resta”, escriu ‘L’Équipe’ La deriva de les aficions violentes s’està tractant en múltiples fòrums: causa estupor
En contraposició tenim aficionats irlandesos recollint ampolles i brossa a la plaça de la Bastilla després del seu debut contra Suècia. Estaven netejant París.
D’altres, enamoradissos, cantaven serenates a una seguidora francesa.
I uns tercers llançaven monedes per la finestra d’un cotxe al qual havien abonyegat el sostre en la celebració d’una victòria.
Un seguidor recupera una anècdota. A la plaça de l’estació de Lilla els aficionats irlandesos ocupaven les mateixes terrasses que dies abans havien pres els hooligans anglesos. Però aquesta vegada no hi havia policies. Els irlandesos estaven tots sols. Només ells, les cerveses i els càntics. En Michael, un irlandès, es confessava davant el periodista.
–Tot això em sap molt de greu pels bons supporters anglesos –deia–, que són la immensa majoria. El que passa és que, com que alguns tenen tan mala reputació, tothom desconfia d’ells, tant la policia com els ciutadans i les altres aficions....