La Vanguardia (Català-1ª edició)
Clemente: el rei del totxo
En tot just dos anys ha situat Merlin a l’Ibex i amb 9.000 milions d’actius
Ismael Clemente, president de la socimi Merlin Properties, s’ha convertit en el nou rei del totxo a Espanya: amb la compra de Metrovacesa, que es va anunciar dilluns, l’empresa que va fundar fa tot just dos anys assoleix uns actius de 9.000 milions d’euros que la converteixen en una de les primeres immobiliàries d’Europa. Clemente va ser un dels executius més rellevants dels anys de la bombolla, com a home a Espanya dels fons immobiliaris Deutsche Bank Real Estate i RREEF. Generalment fora dels focus de l’opinió pública, va tancar en aquells anys compravendes valorades en més de 5.000 milions d’euros, entre les quals s’inclouen algunes de les grans operacions dels anys del boom, com la venda de l’hotel Arts el 2006 per 417 milions o la compra de 1.350 sucursals de BBVA a través d’un fons de Deutsche Bank. Els inversors, tot i això, són ciclotímics: el 2010 no volien ni sentir parlar del totxo espanyol i
el 2012 el Deutsche Bank decideix desmantellar el seu equip a Espanya. Clemente i els seus col·legues van crear Magic Real Estate, una empresa per gestio- nar inversions per a fons estrangers. Clemente va passar a assessorar els nous fons oportunistes com Brookfield, que començaven a entrar a Espanya en el marc de la reestructuració del deute dels vells gegants en crisi. Clemente, un extremeny de 46 anys, va intuir el 2013 que els preus tocaven fons i va aprofitar la nova figura legal de les socimis (que permetia introduir a Espanya el model de societats d’inversió immobiliària o Reits que funciona en la majoria de països europeus) per muntar la seva, Merlin. En la seva iniciativa Clemente va comptar ràpidament amb el suport de fons internacionals. A favor seu tenia quinze anys d’experiència al sector, el seu caràcter agradable, la seva simpatia i la proximitat en el tracte que va saber mantenir enmig dels milionaris ensuperbits del boom immobiliari. I la seva pro- fessionalitat: llicenciat per Icade (Dret i Empresarials) i habituat a tractar amb fons internacionals, entenia molt bé els requisits de rigor financer, solvència i transparència que valoren els grans inversors, davant el perfil més habitual en els promotors locals: emprenedors fets a ells mateixos, amb olfacte comercial, connexions polítiques i poca formació. En un sector tan local com l’immobiliari, els grans inversors que volien apostar per la recupe- ració espanyola van trobar el soci ideal.
La trajectòria de Merlin, des de la seva fundació el febrer del 2014, ha estat fulgurant. Clemente va aconseguir captar 700 milions de fons internacionals abans de sortir al mercat continu, només quatre mesos després, al juny, en una OPV que ja era de 1.250 milions d’euros. Un any després va realitzar la seva primera gran operació corporativa, la compra de Testa, filial patrimonialista del grup Sacyr, per 1.793 milions d’euros, la qual cosa el va situar amb una cartera de 990 immobles, principalment oficines a Madrid i Barcelona. L’aposta per guanyar volum va tenir una recompensa gairebé immediata, en forma d’un augment de la liquiditat de l’acció, que la va portar a entrar a l’Ibex el desembre passat, en substitució d’Abengoa.
Merlin s’ha convertit des d’aleshores en el vehicle preferit pels inversors institucionals com ara companyies d’assegurances, fons de pensions, mutualitats o fundacions, atretes per la rendibilitat d’un dividend del 4,7%. Tots tenen participacions inferiors al 6%. L’acord per comprar els actius en renda de Metrovacesa situarà ara el Banco Santander com a principal accionista, amb un 22%, i Rodrigo Echenique com a president no executiu de la socimi. Però ningú no discuteix que Clemente, com a vicepresident executiu, continuarà sent el rei de l’immobiliari espanyol.
El tracte cordial i el perfil financer ha aglutinat a Merlin els fons que buscaven un soci immobiliari local