La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jennifer Hermoso
FUTBOLISTA DEL FC BARCELONA
Hermoso (26) va marcar el primer gol en la victòria del Barça femení, un triomf històric que classifica les barcelonistes per a les semifinals de la Champions. Mai cap club de la Lliga espanyola havia arribat tan lluny a Europa.
UN ALTRE RIVAL Les locals van sortir a totes i van saber patir contra un rival molt més agressiu que a l’anada
CANVI DE XIP Xavi Llorens va convèncer les seves del seu potencial al descans i llavors va sortir el millor Barça
Va ser un partit més sofert que lluït, en què el millor Barça es va fer esperar però quan va sortir ja no se’n va anar. A les blaugrana els van sobrar ahir mèrits per estar, per primera vegada a la seva història, entre els quatre millors equips d’Europa. I per aspirar a tot. A finals d’aquest mes buscaran contra el PSG una plaça a final. Perquè Cardiff també és d’elles.
Xavi Llorens no es va amagar ni va defraudar al barcelonisme –i aficionats al futbol femení en general– que ahir es va congregar en el Miniestadi (més de 7.000 espectadors) i va sortir amb el plantejament i l’equip de sempre. Menys ofensiu que a Malmö, on no va dubtar a jugar amb tres defenses, però amb l’esquema i la pólvora habitual per anar a buscar barraca. A més, el 0-1 de l’anada era massa curt per intentar conservar-lo i ni l’equip ni el tècnic saben jugar d’una altra manera.
En absència de la lesionada Andressa Alves, Alèxia Putellas va ocupar la banda esquerra per esdevenir una de les jugadores més destacades de l’atac blaugrana, amb Gemma Gili a la dreta. Com també acostuma a ser habitual, després van ser Bárbara Latorre i Mariona les que van ocupar el seu lloc. Jenni Hermoso, en punta sobre el paper, va tornar a jugar amb llibertat de moviments. Va lluitar en la sortida de la pilota del Rosengård i, com gairebé sempre, va decidir el partit.
Les sueques necessitaven marcar i no van trigar a demostrar-ho. Al Mini no es van assemblar a l’equip tímid que es va deixar sorprendre a casa sense pràcticament generar ocasions. Amb dues dones en punta, i una pivot que permetia a les laterals aventurar-se a l’atac, al minut 5 Masar ja havia enviat una pilota al pal i al 8 Milsson va alertar amb un altre xut al lateral de la xarxa de la meta de Sandra Paños.
Al Barça li tocava aguantar l’escomesa i amb prou feines aconseguia arribar al camp rival. Un xut exterior desviat al 20 de Marta Unzué i un altre de col·locat de Putellas al 42 que Musovic va enviar a córner en una gran intervenció van ser les úniques ocasions del Barça en un primer temps de domini visitant. El Barça, però, va saber patir per contenir les sueques sense concedir més ocasions que les dels primers minuts. Marta, la gran amenaça, va entrar en joc per demostrar que encara li queda molt futbol. Va protagonitzar un parell de driblatges i va provar algun xut, però sense posar en risc la meta local.
Després de la represa, les blaugrana van sortir amb més decisió. La xerrada del vestidor els va fer creure en les seves possibilitats i així va ser com van trobar el gol a la seva primera acció d’atac. Vicky Losada es va internar a l’àrea i va cedir a Jenni Hermoso, que la va col·locar amb l’interior del peu. Ho va fer amb tanta suavitat que la pilota va picar al pal llarg de Musovic i, en el rebot, va creuar plorant la línia de gol.
En aquell moment el Barça ja s’havia ficat en semifinals. No perquè el gol fos definitiu, sinó perquè ja no va deixar de ser l’equip que és cada cap de setmana i el mateix que s’havia plantat a quarts de la Champions disposat a fer història. Van ser els minuts què menys va patir i en què més va gaudir. Paños va arribar primera a totes les pilotes penjades, mentre que Vicky Losada i Bárbara Latorre aixecaven el Mini amb les seves accions a l’àrea visitant. Tot i que va ser Mariona, ja a l’afegit, qui va sentenciar.