La Vanguardia (Català-1ª edició)
Valls dona suport a Macron i obre una gran fractura en el socialisme francès
L’ex-primer ministre de França vol evitar tant sí com no el triomf de Le Pen
Manuel Valls, ex-primer ministre de França, ha donat suport a la candidatura d’Emmanuel Macron a la presidència. “És una qüestió de sentit comú –va assegurar ahir en una emissora de ràdio– davant el risc que guanyi la dreta o l’extrema dreta”.
Valls és socialista i Benoît Hamon, candidat del Partit Socialista (PS), no va trigar a acusar-lo de traïdor, d’haver-li clavat un cop molt baix.
Macron, per la seva part, va agrair el suport però sense entusiasme. Va donar les gràcies, també en una entrevista radiofònica, i immediatament va passar a reiterar la seva independència política i la ferma voluntat de posar fi a les velles pràctiques polítiques.
Macron va ser ministre d’Economia al Govern de Valls (201416). Va dimitir per preparar l’assalt a l’Elisi al capdavant d’un moviment que va anomenar En Marxa. El seu centrisme, la seva política a favor dels negocis i la seguretat, coincideix amb la del seu antic cap, Manuel Valls, i xoca amb la que defensa Benoît Hamon. Perdre Valls és un cop dur per a Hamon, que va cinquè en els sondejos, per darrere fins i tot de JeanLuc Mélenchon, líder de França Insubmisa, un moviment més l’esquerra que el PS.
Hamon va guanyar les primàries del PS amb un programa oposat que defensava Valls, que també es va presentar. De fet feia temps que minava la política del Govern Valls, al capdavant d’un grup de diputats rebels, que es fan anomenar Les bases estan amb ell però no l’estructura del partit. És més, el PS s’ha quedat sense lideratge. Trontolla sense una diçois recció clara, una crisi que recorda la que han travessat o estan passant altres forces socialdemòcrates a la Gran Bretanya (Labour), Itàlia (Partit Demòcrata), Grècia (PASOK) i Espanya (PSOE).
Valls ha preferit aprofundir en la crisi del PS, tot i el risc d’una escissió, perquè els interessos de França i de la UE estan en joc. “No crec que hàgim de córrer riscos amb la República –va dir–. És per això que votaré Emmanuel Macron (...). Els interessos de França van més enllà de les regles de les primàries”.
Valls assegura que no té intenció de treballar per a Macron i confessa que si ha fet el pas d’anunciar el seu vot el 23 d’abril, data de la primera volta de les presidencials, és “per la crisi que travessa l’esquerra i la marginalitat d’Hamon”. Una altra raó és “l’enfonsament moral” de la candidatura de Fran- Fillon, el líder del centredreta.
En tota la Cinquena República, és a dir, des que el 1958 els francesos van passar a elegir els seus presidents de forma directa, els dos partits tradicionals, els socialistes i els conservadors, s’han repartit l’Elisi. Ara els sondejos indiquen que en quedaran fora.
Macron encapçala el sondeig d’Ifop publicat ahir a la tarda amb un 26% dels vots, mig punt per davant de Marine Le Pen, candidata del Front Nacional (extrema dreta populista). Més enrere queden Fillon (17,5%), Mélenchon (14%) i Hamon (10%). En la segona volta, Macron (60%) derrotaria Le Pen (40%).
Les mateixes enquestes anticipen que en la segona volta, el 7 de maig, Macron vencerà Le Pen. Valls, tanmateix, no se’n fia. Considera que el Front Nacional té molt vot ocult. El precedent de Trump als EUA obliga a no badar.
Macron ja té el suport d’altres primers espases del socialisme, com el ministre de Defensa, Yves Le Drian, i l’antic alcalde de París Bertrand Delanoë, a més de diversos secretaris d’Estat.
La seva estratègia electoral passa per desmarcar-se del Govern Valls i la presidència Hollande, així com per reiterar que el seu moviment polític no és d’esquerres ni de dretes. Mentre els seus rivals, com Fillon, insisteixen que és una còpia d’Hollande (el president menys popular de la Cinquena República), ell insisteix que quan arribi a l’Elisi imposarà un altre estil de fer política, que serà més transversal i pragmàtic, i que consistirà a emprendre les reformes que França té pendents des de fa dècades, com la reducció del pes de l’Estat –ara absorbeix el 57% del PIB–, i l’accés del jovent al mercat laboral.
Hamon, en caiguda lliure, va demanar ahir una aliança a Mélenchon i el mateix va fer el partit comunista, però no va obtenir cap resposta. Les poques opcions de Mélenchon passen per reclamar per a si sol el territori de la nova esquerra.
Le Pen, per la seva part, acusarà el suport de Valls a Macron. No entre la base del seu partit, però sí entre les classes mitjanes indecises que necessita per guanyar les eleccions.
Le Pen i l’exministre empaten en la primera volta, i aquest últim guanya en la segona, segons els sondejos