Barcelona lidera l’augment dels preus dels pisos, amb un 20% anual

L’increment s’accelera en el tercer trimestre i arriba a capitals secundàries

El preu de l’habitatge ha accelerat la seva escalada en el segon trimestre de l’any, segons un estudi publicat ahir per la taxadora Tinsa, i s’ha estès més enllà de les principals capitals. Barcelona, on els preus van tocar fons ja el 2013, lidera ara les pujades dels pisos, amb un increment del 20,6% respecte a l’any anterior, seguida de Madrid, amb una alça de preus del 15,5%, Tarragona (13,4%) i Vitòria (10,35). L’increment mitjà en el conjunt de l’Estat va ser del 4%, davant l’augment del 2,7% i de l’1,8% que es va registrar en els dos trimestres anteriors.

Segons Tinsa, Barcelona i Madrid continuen sent els motors de la recuperació, i encara que els pisos a les dues capitals s’han revaloritzat un 44,4% i un 24,9%, respectivament, des que van tocar fons continuen estant molt per sota dels preus del 2008: un 28,3% per sota a Barcelona i un 37,4% a Madrid.

A la capital catalana, els districtes que més s’han encarit són Ciutat Vella i Sants-Monjuïc, amb avenços del 28,5% i el 26%, respectivament, seguits de Sant Martí i Sant Andreu, amb pujades del 19,6% i el 18,1%. La tendència a l’alça, tot i això, s’estén per tota la ciutat, fins al punt que en set dels deu districtes de la ciutat el preu mitjà s’ha incrementat més del 15% l’últim any: només les Corts (7,9%), Gràcia (11,8%) i Sarrià-Sant Gervasi (13%) hi han quedat per sota.

Després de la pujada d’aquest trimestre, el districte més car d’Espanya continua sent el de Sarrià-Sant Gervasi, amb un preu mitjà de 4.308 euros per metre quadrat, encara que el barri de Salamanca, a Madrid, ha reduït distàncies i tanca aquest trimestre amb un preu mitjà de 4.215 euros per metre quadrat.

Amb tot, Tinsa recorda que el mercat immobiliari continua sent dual: segons el director del Servei d’Estudis, Jorge Ripoll, hi ha una recuperació “a diferents velocitats” i al costat dels creixements explosius en algunes capitals hi ha una “estabilització” en la majoria dels mercats i fins i tot en 13 capitals el preu mitjà és inferior al del tercer trimestre del 2016. “El nombre de ciutats en aquesta situació s’ha reduït respecte al trimestre anterior, així com la intensitat dels descensos, que està, en general, moderant-se”, va assenyalar. Els descensos més importants, assenyala la taxadora, es donen en ciutats de l’interior, de Castella, Extremadura i el sud d’Aragó.

La recuperació del mercat s’ha reflectit també en el temps necessari per vendre un habitatge, que ha baixat fins a ser de poc més de tres mesos a les ciutats de Barcelona (3,4 mesos) i Madrid (3,2), “dos mercats immobiliaris molt líquids”. A l’altre extrem, en quinze províncies el termini per vendre un pis supera l’any, encara que ja en cap capital no s’arriba als 18 mesos. Entre les comunitats on més es triga a vendre un habitatge destaquen Galícia (13,4 mesos), Castella-la Manxa (12,2 mesos) i Castella i Lleó (11,9 mesos).

L’informe destaca que els mercats immobiliaris més dinàmics, per nombre de transaccions respecte al seu parc d’habitatges, són les principals destinacions turístiques, Màlaga, Alacant i les Balears, mentre que al contrari l’atonia més gran es dona a Ourense, Zamora i Terol. Des del punt de vista de l’activitat promotora, en canvi, són Madrid, Navarra i Biscaia les comunitats amb un nombre de visats més gran respecte a la seva població.

L’encariment supera el 15% a tots els districtes excepte les Corts, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi