Cares que compten en el Parlament alemany

LES RECENTS ELECCIONS A ALEMANIA, EN LES QUALS LA CANCELLERA DEMOCRISTIANA, ANGELA MERKEL, VA OBTENIR UNA VICTÒRIA FRÀGIL, HAN DONAT LLOC AL BUNDESTAG (CAMBRA BAIXA) AMB MÉS DIPUTATS DE LA SEVA HISTÒRIA: 709 EN TOTAL. ALGUNS DELS QUALS ESTAN ABOCATS A UN

El Parlament d’Alemanya sorgit de les eleccions de diumenge passat serà el més poblat de la seva història moderna: 709 diputats. Que el nombre d’escons del Bundestag (Cambra Baixa) pugui variar es deu que el sistema electoral germànic inclou dos vots –un per elegir un representant de cada districte electoral, i un altre per escolllir una llista de partit–, i si hi ha disparitats entre els dos vots, es creen més escons. El Bundestag, que té un teòric nombre oficial d’escons de 598, n’ha tingut 631 en la legislatura que acaba. Ara, sota l’airosa cúpula de vidre amb què Norman Foster va coronar la seva remodelació del Reichstag, l’històric edifici del Parlament alemany, bulliran encara més diputats.

La Unió Cristiana Demòcrata (CDU), el partit de la cancellera, Angela Merkel, amb la seva forma-

ció germana de Baviera, la Unió Social Cristiana (CSU), suma 246 diputats, mentre que el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) de Martin Schulz –que ha decidit passar a l’oposició– tindrà 153 parlamentaris. Segueixen en número: el partit populista dretà Alternativa per a Alemanya (AfD), amb 94 escons; els liberals del Partit Demòcrata Lliure (FDP), amb 80; els esquerrans postcomunistes de Die Linke, amb 69; i els ecologistes d’Aliança 90/els Verds, amb 67 diputats.

Serà un hemicicle més fragmentat, amb sis partits (en realitat set, però CDU i CSU formen un únic grup parlamentari) en comptes dels quatre que hi havia en la legislatura 2013-2017, en la qual l’AfD no tenia representació, i l’FDP l’havia perduda després d’haverne tingut sempre des del 1949. Segons les normes, el nou Bundestag ha d’inaugurar-se a tot estirar el 24 d’octubre, i Merkel està abocada a negociar la formació de govern amb dos socis minoritaris, l’FDP i els verds, una tasca laboriosa que pot prolongar-se setmanes, i fins i tot mesos.

Però tornant al Bundestag, aquí seleccionem un grapat de diputats que, o bé hi ingressen per primera vegada i estan cridats a fer parlar; o bé ja tenien escó o el van tenir en passades legislatures, i tot indica que guanyaran protagonisme en aquesta. Així, per exemple, el democristià Wolfgang Schäuble, ministre de Finances des del 2009, i diputat més antic de la Cambra –amb escó des de 1972–, es convertirà en president del Bundestag. Motiu: l’FDP vol el Ministeri de Finances. El seu líder des del 2013, Christian Lindner, té clar que per als interessos del partit és més convenient controlar aquella cartera –que en principi no ocuparia ell, sinó potser Werner Hoyer– que la d’Afers Exteriors.

El Ministeri d’Exteriors podria anar a parar a Aliança 90/els Verds, ja que els ecologistes han deixat clar a Merkel que no es conformaran amb el Ministeri de Medi Ambient. Els Verds van presentar les eleccions a dos caps de llista, dona i home, com tenen per costum: Katrin Göring-Eckardt i Cem Özdemir. Tots dos havien estat ja diputats, però si el seu partit acaba participant en el Govern federal, Özdemir, que és d’origen turc, podria convertir-se en ministre d’Exteriors.

El primer partit de l’oposició serà l’SPD, i el seu grup parlamentari serà liderat per Andrea Nahles, que ja tenia escó, i en qui Schulz diposita altes esperances després de la desfeta electoral. L’AfD, tercera força del Parlament, serà present al Bundestag per primera vegada, liderada per Alexander Gauland i Alice Weidel. Però el grup està condemnat a l’aïllament, ja que cap altre partit no vol tractes amb la ultradreta.