La Vanguardia (Català-1ª edició)
j.e. ruiz-domènec
Asseure’s amb aquest culte catedràtic és tornar a la universitat que ja no existeix
de sedes venecianes i històries de grans abadesses. Pere Molas, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (RABLL), és amable, rodó i expert en nobles i en determinades guerres de successió. Ai. L’ofici de caminant s’ha tornat molt perillós a Barcelona. La fulla del ganivet de l’odi i la intransigència brilla en les mirades d’alguns conciutadans, però encara continuen existint espais lliures de contaminació propagandística. Un d’ells és el palau Requesens on, des de fa cent anys, hi té la seu la RABLL, creada al segle XVIII per un grup de barcelonins il·lustrats. La cultura és un dels refugis més segurs i grats en temps de ganivets. Una altra cosa són els palaus, on algun investigador sempre acaba trobant l’esquelet d’algú que no va morir de mort natural.
O sigui, que fa uns dies, assegut al costat de Jaume Boix, director d’El Ciervo, vaig assistir a la seu de la RABLL a la presentació del llibre El palau de
l’humanisme, de l’edició, il·lustrada, del qual ha estat responsable l’escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán, col·lega que coneix la Barcelona de dalt i la de baix. A les Espanyes, en l’Acadèmia, ironitzant sobre si mateix, va parlar de les morts recents de dos acadèmics. Un any després va ser ell qui va morir.
Asseure’s amb el culte i irònic José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval, és tornar a la universitat que ja no existeix. I escoltar-lo mentre explica la història de la intel·ligent Isabel de Requesens, “bonica entre les boniques”, que va ser pintada per Rafael i el seu deixeble Giuglio Romano, és viatjar a un Nàpols que, tret d’ell, aquí encara no ens han explicat bé. Amb RuizDomènec es pot parlar, doncs, dels que van habitar al seu dia el palau Requesens, del Gran Capità, d’això que anomenem Europa i, ja posats, de la veritable taula rodona del rei Artús. La universitat és només algun catedràtic i algun professor.
Martí de Riquer, aquella ironia amb pipa, va ser president de la RABLL i amb el seu amic Joan Perucho va assistir a Roma a la canonització del també acadèmic i dominic Gil de Frederic, decapitat a Tonquín. Els dos amics van ser a la canonització vestits d’etiqueta. Ja ningú no s’atreveix a una proesa com aquesta.