La Vanguardia (Català-1ª edició)
Venècia no deixarà que els turistes seguin al carrer
L’alcalde de la ciutat italiana estudia multes als que descansin als esglaons de la ciutat
Venècia no és una ciutat on hi hagi gaires bancs. És habitual de veure els milers de turistes que la visiten cada dia asseguts als esglaons de les fonts, esglésies i altres monuments històrics que fan que la ciutat dels canals sigui una de les més boniques d’Itàlia. Aquesta imatge, però, es podria acabar aviat: l’Ajuntament està estudiant prohibir que els turistes s’asseguin a terra, als esglaons i altres superfícies semblants amb sancions d’entre 50 i 500 euros.
Es tracta d’una iniciativa de l’alcalde, Luigi Brugnaro, que va guanyar amb una llista de centredreta. La polèmica mesura forma part del nou decàleg municipal que pretén frenar els comportaments mal educats dels turistes. Està previst que es voti a l’octubre a l’assemblea municipal, però alguns membres de l’oposició no ho tenen clar. Al Partit Demòcrata (PD) creuen que prohibir-ho tot no és la millor solució per regular el turisme massiu de la ciutat, i demanen que l’Ajuntament instal·li àrees perquè els turistes cansats puguin descansar. L’atenció està posada en l’article 35, justament el que prohibeix asseure’s a terra i als esglaons, i no només menjar o beure-hi.
Aquesta també és l’opinió de Matteo Secchi, el fundador de Venessia.com. Ell és qui ha organitzat les manifestacions dels últims anys per protestar contra la massificació. El 2009 van organitzar l’anomenat funeral de Venècia, en què es van transportar taüts en gòndoles. Després, un any més tard, donaven la benvinguda als turistes amb mapes de Veniceland, com si es tractés d’un parc d’atraccions. El 2016 van simular una mudança col·lectiva amb maletes. “En línies generals jo soc contrari a posar una normativa així. El que s’hauria de fer és prohibir que bloquegin el pas”, explica Secchi per telèfon. “No es pot prohibir tot. No es pot menjar, no es pot asseure’s a terra, no es pot fer
“El turista cansat no ha de ser obligat a gastar-se diners en un bar”, diu el fundador de Venessia.com
res. El turista cansat no pot ser obligat a asseure’s en un bar i gastar-se diners. Hauríem de buscar àrees per asseure’s. Ens hem d’adonar que hem de gestionar milions de turistes i no és fàcil, ho sé”, apunta.
No és la primera vegada que Venècia mira de foragitar les males conductes.
A més d’una campanya de comunicació per “orientar els turistes sobre l’adopció de comportaments per reduir l’impacte sobre la ciutat”, disposa d’una sèrie de multes econòmiques. Passejar-se sense samarreta comporta una sanció de 200 euros. El doble, 400, per escriure sobre els monuments, tocar música sense autorització o deixar rastres d’escombraries per la ciutat. La més abundant fins ara és la que impedeix que els turistes es capbussin als canals. Això no va impedir una escena vergonyosa aquest estiu, quan dos francesos es van disposar a nedar a prop de la plaça de Sant Marc per a la sorpresa d’un gondoler que els va gravar en vídeo. “Fa calor”, es van justificar. També van sorgir crítiques perquè un grup de noies angleses prenien el sol en biquini als jardins Papadopoli.
Sembla que Itàlia s’està cansant dels comportaments mal educats. El plantejament de Brugnaro arriba setmanes després que l’alcalde de Florència, Dario Nardella, donés un cop sobre la taula i prohibís que els turistes mengin asseguts o drets a quatre carrers del centre històric, amb multes de fins a 500 euros. Llavors el desencadenant va ser una baralla entre una família espanyola i un comerciant perquè menjaven davant l’aparador.
No se sap quin ha estat el detonant pel qual Venècia vol apostar pel mateix camí, però el cas és que fa anys que els seus habitants protesten per les conseqüències dels 30 milions de turistes que la visiten cada any. Els venecians se’n van de Venècia: si aquest any queden poc més de 53.000 persones, el 1951 eren 175.000. La ciutat perd una mitjana de 700 habitants anuals, que marxen a terra ferma. I si això continua així, la Unesco ja ha avisat que li retirarà la categoria de Patrimoni de la H t.