La Vanguardia (Català-1ª edició)
Leticia Dolera
La cineasta Leticia Dolera crida a posar-se a la pell dels que són diferents per superar els grans reptes d’aquesta societat
ACTRIU I ESCRIPTORA
El pregó de Leticia Dolera, compartit amb Carmen Juares, va obrir ahir les festes de la Mercè. L’artista va evocar en el discurs, amb clares referències feministes, la necessitat de practicar l’empatia i posarse a la pell dels que no pensen igual.
La cineasta i escriptora Leticia Dolera va obrir ahir aquestes festes de la Mercè amb un pregó que en el fons va versar sobre l’empatia, sobre la importància de posarse a la pell del que és diferent, de caminar calçant les sabates de l’altre. Perquè únicament d’aquesta manera, “mirant als ulls la gent”, “podrem apreciar la humanitat dels qui tenim davant”. Perquè únicament d’aquesta manera, va voler dir, sobreviurà la vida de barri, aguantaran els matalassos i les relacions veïnals que ens permeten tirar endavant les nostres vides quotidianes.
I a més, va prosseguir Dolera, únicament recorrent a l’empatia podrem superar els grans reptes que està encarant la nostra societat. “Penso que la política la farem no només parlant entre nosaltres –va dir molt solemne–, sinó sobretot escoltant-nos, escoltant qui pensa com nosaltres i qui no ho fa igual. Sincerament crec que ens escoltem millor mirantnos als ulls que no pas mirant una bandera. Sigui la bandera que sigui”.
Empatia, igualtat, tolerància... són idees que la mateixa alcaldessa Ada Colau va subratllar durant la presentació de la pregonera. “Barcelona ha viscut un últim any molt complicat, de manera que necessitàvem aquestes festes més que mai. Situacions excepcionals, governs intervinguts, líders a la presó... No podrem recuperar la normalitat fins que Joaquim Forn estigui de nou entre nosaltres –va dir l’alcaldessa Colau davant la ministra Meritxell Batet, la consellera Ester Capella i, entre d’altres, l’alcalde de Lisboa, Fernando Medina–. Però durant el darrer any també hem viscut moments d’esperança, perquè aquesta ciutat s’encoratja davant les adversitats i es manté unida. La Mercè és una gran oportunitat per demostrar com som com a comunitat, per reafirmar que Barcelona és una ciutat oberta i plural. Crec que no havíem d’esperar més per tenir una pregonera tan jove”.
I després Dolera no va voler amagar-se. Va deixar ben clares les seves posicions. En algun moment potser en excés. Les seves paraules van despertar molts aplaudiments, però en molt poques ocasions les ovacions van ser del tot unànimes. La cineasta es va recordar amb afecte del 15-M, va condemnar les retallades, es va solidaritzar amb les víctimes de les pilotes de goma, va lamentar que encara se celebrin els correbous, va celebrar que l’Ajuntament combati la gentrificació obligant els constructors a reservar un 30% de les seves promocions a habitatge social... Uns quants regidors de l’oposició no van trigar a tuitejar que el pregó de Dolera els va semblar més aviat un míting de BComú. La veritat és que en dies com el d’ahir no hi falten mai unes quantes dosis de polèmica.
De tota manera la cineasta i escriptora, que anteriorment en més d’una ocasió es va ficar en algun embolic, també va voler fer un exercici de coherència amb els seus plantejaments i compartir el seu discurs: va voler que una hondurenya que va arribar a Catalunya fugint de la violència acabés el seu discurs i convidés tots els ciutadans a gaudir de la seva festa major. “Perquè la Carmen em va ajudar a veure la meva ciutat amb uns altres ulls”. El gest de Dolera mereix un agraïment. El món dels pregons no acostuma a oferir gaires innovacions.
I Carmen Juares, que als 10 anys va veure com assassinaven el seu pare, va parlar de la necessitat de fugir del lloc on va néixer, de la precarietat laboral que després va trobar a Barcelona, d’unes lleis que va titllar d’injustes i de racistes, i també de gent invisible que s’organitza i lluita pels seus drets.
“Quan somio en la Barcelona que vull –va continuar la coordinadora de l’Associació de Dones Migrants Diverses–, penso en la ciutadania. En una Barcelona plural d’identitats que deixa de parlar de la diversitat que ens va arribar per assumir la diversitat que ja hi ha i traslladar-la a les arts, les escoles, els mitjans de comunicació...”. I després, Dolera i Juares van dir conjuntament: “Gaudiu d’una Mercè intercultural, compromesa, feminista i lliure d’agressions sexistes”. I aquí sí, després d’aquestes paraules sí que van aplaudir tots.
CONSULTEU LA GUIA PRÀCTICA PER GAUDIR DE LA MERCÈ 2018
https://bit.ly/2MNEsTC
CONJUNTAMENT
La pregonera va convidar una immigrant hondurenya a acabar el seu discurs
LA POLÈMICA
Diversos regidors de l’oposició van dir que l’acte va semblar un míting de BComú