Mercaders de Venècia

MÀXIM Huerta, el periodista que no va tenir temps de ser ministre, ha escrit al National

Geographic que “Venècia és un peix que va decidir dormir a l’Adriàtic”, però la veritat és que qualsevol espècie que decideixi fer una capcinada al centre històric de la capital del Vèneto corre el perill de ser multada amb 500 euros, si prospera la mesura prevista pel Consistori venecià. Seure al carrer o en una escala per menjar o descansar serà sancionat. La nova normativa estableix, en cas de reiteració, que es prohibeixi al turista penalitzat accedir a determinats espais.

Resulta sens dubte desproporcionat anar multant els visitants per gairebé tot. El Partit Democràtic (a l’oposició) ho troba un disbarat i demana que s’habilitin zones perquè els turistes puguin aturar-se i descansar. Però el cert és que la llista de greuges dels venecians és alta. La premsa local va alertar aquest estiu que turistes francesos havien convertit un dels canals en una piscina a la seva mida i que altres viatgers havien confós els jardins Papadopoli (dissenyats per l’escenògraf de la Fenice el 1834) amb un balneari i s’estiraven en biquini als parterres.

Sembla tot molt exagerat, però Venècia, que va aconseguir recuperar-se gràcies al turisme a la segona meitat del segle XX, està sent abandonada pels seus habitants per la invasió diària dels viatgers –més de 70.000 al dia– que els impedeix gaudir de la ciutat. És evident que les ciutats més boniques de la Mediterrània estan morint d’èxit –d’això també en saben alguna cosa els barcelonins– i s’hauran de buscar estratègies que permetin la compatibilitat de nadius i forans.

Durant la Mostra, Stefano Accorsi va publicar a Twitter una innocent imatge seva menjant-se un tros de pizza de matinada, assegut a la plaça de Sant Marc i l’acció va acabar sent un assumpte d’Estat, amb hotelers i ciutadans a la grenya. Que sant Marc ens agafi confessats.