La Vanguardia (Català-1ª edició)
Coalició asiàtica
Les sancions a la Xina per comprar caces i míssils russos irriten Moscou i Pequín
Les sancions dels Estats Units a l’exèrcit xinès per adquirir material bèl·lic d’origen rus estan provocant un acostament entre les dues potències, allunyant de retruc Rússia de l’àrea d’influència occidental.
Els Estats Units continuen tensant la corda amb Rússia i la Xina. Dijous van anunciar sancions a l’exèrcit xinès per haver comprat deu caces i míssils russos. A Moscou i Pequín senten les noves sancions com un afront que els uneix més. La col·laboració entre russos i xinesos no és nova i va començar a enfortir-se fa quatre anys, després de les primeres sancions a Rússia per l’annexió de Crimea. No és una aliança formal, però a Moscou li val per rebaixar la dependència dels països occidentals.
El Departament d’Estat nordamericà va anunciar dijous sancions contra el Departament de Desenvolupament d’Equips del Ministeri de Defensa de la Xina per la compra de deu avions de combat russos Su-35 l’any passat, a més de diversos sistemes de míssils terraaire S-400 aquest any.
És el primer cop que Washington castiga un tercer país per col·laborar amb les estructures militars russes. Per fer-ho, s’ha servit de la llei per Contrarestar Adversaris dels EUA amb Sancions (CAATSA, per les seves sigles en anglès).
La Xina va respondre ahir als EUA amb “gran indignació” i va assegurar que “viola els principis fonamentals de les relacions internacionals i perjudica les relacions bilaterals”. Geng Shuang, portaveu del Ministeri d’Exteriors de la Xina, va advertir a Washington que, si no retira les sancions, “en pagarà les conseqüències”.
A més de criticar l’acció de Washington, a Moscou no creuen que sigui efectiva. “Estic segur que aquests contractes s’executaran segons el previst. Aquests equips són molt importants per a la Xina”, va dir el diputat Franz Klitsévitx. “Les sancions no pretenen soscavar la capacitat defensiva de cap país en particular”, va dir un alt funcionari del Departament d’Estat. “L’objectiu és Rússia, en resposta a les seves activitats malignes”.
L’efecte sembla ser totalment contrari, ja que de fet enforteixen els lligams entre Moscou i Pequín. A més, coincideixen amb la recent trobada entre els presidents de la Xina, Xi Jinping, i Rússia, Vladímir Putin, a Vladivostok. “Des del començament d’aquest any les relacions entre Rússia i la Xina han mostrat un creixement dinàmic”, va dir Xi mentre feien pastes tradicionals russes.
Aquest mes Rússia ha celebrat les maniobres militars més grans de la seva història a Sibèria i el Llunyà Orient rus, i la Xina ha estat el principal convidat.
El 2014, quan els EUA, la Unió Europea i altres països occidentals van començar a aplicar sancions per l’annexió de Crimea, Rússia va començar a reorientar la seva economia cap a la Xina. Moscou intentava superar l’aïllament diplomàtic, buscar altres clients per als seus hi- drocarburs i accés a crèdits bancaris i tecnologia. L’acostament es va començar a plasmar en el sector de l’energia, i sobretot en un enorme projecte conjunt: el gasoducte Sila Sibiri (poder de Sibèria), avui en construcció i que portarà gas de Iakútia a la Xina.
Al cap d’un any, el 9 de maig del 2015, Xi Jinping va ser el convidat d’honor en la desfilada del dia de la Victòria a Moscou, quan els principals líders occidentals havien boicotejat l’acte. El 3 de setembre d’aquell any la Xina va celebrar per primer cop una parada militar per commemorar la victòria sobre el Japó. Els països occidentals també van ignorar aquells actes per l’activitat de Pequín al mar de la Xina Meridional. A Moscou i Pequín es va percebre com un intent d’apartar-los del lloc que els correspon en la història.
Però l’acostament entre Rússia i la Xina no és natural. En la seva relació comercial, Rússia és el soci més dèbil i no hauria obert la porta a la inversió xinesa en sectors com hidrocarburs i ferrocarrils si no n’hagués tingut necessitat real. Políticament solen coincidir en les votacions del Consell de Seguretat de l’ONU, però en realitat la Xina no vol enfrontaments amb Occident per afers no prioritaris per a Pequín, com Ucraïna. I Moscou s’estima més no ficar-se en la rivalitat entre la Xina i els EUA a Àsia-Pacífic, va escriure el 2016 Aleksandr Gabúev en un informe del Centre Carnegie de Moscou.
Malgrat que sigui una aliança artificial, els serveix per alleujar la pressió. Sobretot perquè els EUA continuen collant-los. Dilluns el president Donald Trump va anunciar nous aranzels del 10% a productes xinesos per valor de 200.000 milions de dòlars, una setmana després d’imposar taxes d’un 25% a l’alumini i l’acer xinesos.
A Moscou ja gairebé s’han oblidat de la cimera Trump-Putin de juliol a Hèlsinki (Finlàndia). Trump va tenir bones paraules, però les sancions prossegueixen.
La forta relació personal entre Xi Jinping i Vladímir Putin també hi ha ajudat. Les relacions són “en una nova era de ràpid creixement i estan assolint un nivell mes alt”, va dir Xi Jinping a Vladivostok.
La Xina amenaça els Estats Units: “O retira les sancions o en patirà les conseqüències” És la primera vegada que Washington castiga un tercer país per col·laborar amb els militars russos