Els temes del dia

La selecció dels candidats a les pròximes eleccions municipals a Barcelona, i la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem de no investigar els estudis del popular Pablo Casado.

PABLO Casado, líder del Partit Popular, es va treure ahir un pes de sobre. La Fiscalia del Tribunal Suprem es va oposar a investigar-lo pel màster que va obtenir a la Universitat Rey Juan Carlos (URJC). La investigació havia estat sol·licitada per la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel, que va apreciar en la conducta de l’aforat indicis de prevaricació i suborn impropi. La Fiscalia no va compartir aquest criteri. Segons el seu parer, no hi ha indici que Casado concertés amb el director de l’Institut de Dret Públic de la URJC l’obtenció fraudulenta d’un màster, per la qual cosa no hi hauria delicte de prevaricació. I respecte al de suborn –basat en la hipòtesi judicial que Casado hauria aconseguit el màster com a “prebenda o regal” en consideració a la seva rellevància política (en l’època dels fets ja era diputat de l’Assemblea de Madrid i president de Noves Generacions)–, el delicte hauria prescrit perquè han passat més de cinc anys des de la presumpta comissió, en el curs 2008-2009.

Els informes de la Fiscalia no són vinculants, però en general són seguits pel Suprem. És més que probable, doncs, que el cas Casado acabés ahir, i això té, principalment, efectes extraacadèmics. L’informe divulgat ahir aclareix el camí del líder popular, que ja ha apuntat clarament la seva línia política i que, d’ara endavant, podrà mantenir-la o accentuar-la sense el llast que hauria suposat una investigació en tota regla per part del Tribunal Suprem.

Dit això, afegirem que aquesta decisió no elimina les sospites relatives a la manera com Casado va obtenir el seu màster, ni contribueix a aclarir i depurar les pràctiques censurables de la URJC. No s’ha desmentit que Casado va obtenir el títol sense anar a classe, ni que va aconseguir que li convalidessin divuit assignatures d’un total de vint-i-dues, ni que en va cursar només quatre, superades amb quatre treballs. És un fet que no es coneix el contingut d’aquests treballs, i que no se n’hi va exigir un de fi de màster. I és un fet que tres companyes seves de promoció no aforades, que van gaudir d’un tracte similar al seu, estan imputades.

En una conjuntura històrica en què màsters dubtosos de la URJC han estroncat la carrera política de Cristina Cifuentes o de la ministra de Sanitat Carmen Montón, i en què s’escruten amb lupa la tesi o els articles del president del Govern espanyol, Casado n’ha sortit indemne. Ens n’alegrem per ell. Però més ens alegrarem, per la universitat i pel conjunt de la societat espanyola, el dia en què tots els tripijocs de la URJC quedin completament desemmascarats. Aquell dia –ens temem– encara no ha arribat.